Cremona, petita població del nord d’Itàlia, el 1720 va néixer un violoncel creat per Antonio Stradivarius, que durant quasi tres segles ha conegut temps tranquils, turbulents i tràgics. El músic mexicà Carlos Prieto escriu aquesta meravellosa historia, a la vegada que aborda una relació de la música per aquest instrument a través dels segles, amb un anecdotari dels seus viatges i concerts.
Afortunat posseïdor del violoncel anomenat "Piatti", d’Antonio Stradivarius, Prieto ens relata en el seu llibre ”Las aventuras de un violonchelo”, com va trobar aquest instrument, s'ha entretingut a buscar els antecedents: Com es va encarregar, qui el va tocar, quins propietaris l'han posseït anteriorment..., el llibre té unes boniques il·lustracions en blanc i negre i unes fotografies en les que poden veure i seguir tota la seva trajectòria.
Com a gran violoncel·lista i persona inquieta, no es limita a parlar de l'instrument, si no que ho amplia al repertori, els compositors i sobretot als iberoamericans i la relació que hi ha tingut. Un capítol molt interessant es el que dedica als concerts que ha fet arreu del món amb el seu violoncel anomenat també “cello Prieto”, i es que viatjar amb un acompanyant de tant prestigi ha de generar necessàriament anècdotes de tota mena.
Afortunat posseïdor del violoncel anomenat "Piatti", d’Antonio Stradivarius, Prieto ens relata en el seu llibre ”Las aventuras de un violonchelo”, com va trobar aquest instrument, s'ha entretingut a buscar els antecedents: Com es va encarregar, qui el va tocar, quins propietaris l'han posseït anteriorment..., el llibre té unes boniques il·lustracions en blanc i negre i unes fotografies en les que poden veure i seguir tota la seva trajectòria.
Com a gran violoncel·lista i persona inquieta, no es limita a parlar de l'instrument, si no que ho amplia al repertori, els compositors i sobretot als iberoamericans i la relació que hi ha tingut. Un capítol molt interessant es el que dedica als concerts que ha fet arreu del món amb el seu violoncel anomenat també “cello Prieto”, i es que viatjar amb un acompanyant de tant prestigi ha de generar necessàriament anècdotes de tota mena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada