diumenge, 25 d’octubre del 2009

LA SUITE DE SOFIA

La suite de Sofia
Editorial: PROA
Col·lecció: Beta [Núm. 205]
FINALISTA PREMI PERE CALDERS 2009
1er capítol (
PDF)

Text de contraportada
Història d'un triangle amorós. Un violoncel·lista és amant, alhora, d'una dona i la filla. La suite de Sofia és una novel·la de sentiments que parteix d’un triangle amorós. El flirteig sexual entre una jove i un violoncel·lista de prestigi desemboca en una relació que es complica de seguida i reobre moltes ferides. La presència d’un antic violoncel, com un baix continu, pauta aquesta història delicada i terrible.

Data de publicació 03/09/2009
ISBN 978-84-8437-712 - 2EAN 978848437712
Pàgines 120 - P.V.P. 16,00€
Format Rústica amb solapes 13,20x 21,50x cm

dimecres, 7 d’octubre del 2009

PAU CASALS I L'EXILI


La Fundació Pau Casals inaugurà dimarts 6 d'octubre, al Palau Moja de Barcelona l'exposició Pau Casals i l'exili (1939-1973), on es podran veure per primera vegada nombroses fotografies i documentació històrica inèdita, com la correspondència del músic amb els refugiats, intel·lectuals i polítics de l'exili. La mostra vol destacar els aspectes menys coneguts del músic del Vendrell, com les llistes amb les donacions econòmiques que Casals feia a un gran nombre de refugiats, i permetrà al públic català conèixer l'abast del compromís del violoncelista amb el poble català. En aquest sentit Casals creia que 'hi ha coses més importants que la música'. La documentació prové bàsicament dels arxius de la vídua del músic, que va entregar recentment a la Fundació Pau Casals, i permetrà que els catalans coneguin el compromís del músic amb l'exili.

L’exposició va ser inaugurada al Museu Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell) l’octubre de 2007, i des d'aleshores ha visitat diversos indrets: l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, La Médiathèque de Prada de Conflent i el Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Una versió més reduïda de l'exposició ha estat itinerant per Espanya durant el 2009 (Centre Cultural Blanquerna de Madrid i Granada) i a Puerto Rico, on ha estat exposada a la Universitat de Puerto Rico, als recintes de Río Piedras i a Mayagüez

dissabte, 3 d’octubre del 2009

QUARTET CASALS

JOSEPH HAYDN 1732-1809
QUARTETS DE CORDA OPUS 33
enginy i sentit de l’humor

Haydn es considerat el pare del quartet de corda, no tan sols per la quantitat de quartets que va compondre (mes de 60), sinó perquè va fixar les bases del gènere: obres en quatre moviments (ràpid, lent, minuet i ràpid) i utilització de recursos molt variats a partir de la investigació que va anar fent sobre les possibilitats dels instruments per treure’n el màxim partit. Els sis quartets de Haydn que conformen l’opus 33 van ser compostos l’any 1781, ben be deu anys desprès de l’anterior sèrie de quartets que havia publicat. A diferencia dels anteriors, en aquests quartets hi ha molta mes presencia de la musica popular, respiren un caràcter mes lleuger i son de dimensions mes reduïdes. L’ampul·lositat i la seriositat que havien caracteritzat els anteriors –condicions fins i tot necessàries per dignificar un gènere emergent– en aquesta ocasió queden de banda. L’impacta que van tenir aquests quartets va ser impressionant: no solament se’n van vendre centenars de copies en poc temps, sinó que la seva difusió arreu d’Europa va ser una realitat. Es van editar amb pocs mesos de diferencia a Viena i a Paris, i Haydn mateix els va vendre per subscripció amb una frase publicitària que deia: “Aquests quartets son d’un gènere completament nou.” Son coneguts amb diferents noms: els “Quartets Russos”, ja que van ser dedicats al Gran Duc de Rússia que mes endavant seria el tsar Pau de Rússia; els “Quartets Scherzi”, per la particular denominació de scherzo que reben els tercers moviments, els minuets, de cadascun d’ells; o els “Quartets de les Donzelles”, en referència al gravat que apareixia a la portada de l’edició austríaca.


Quartet Casals - Haydn, quartet op.33 n.2 - Málaga, estiu de 2009

dijous, 1 d’octubre del 2009

CELLOART

Tessa Gordon - CAPTION: CELLO, 1999