diumenge, 30 de març del 2008

COM ESTÀ FET UN VIOLONCEL


La versió digital del diari EL PAIS ofereix un gràfic molt didàctic sobre com està fet un violoncel i la disposició de les diferents peces i accessoris. Hi ha alguna petita imprecisió a l'hora de posar els noms correctes a algunes peces però val la pena veure-ho:

http://www.elpais.com/graficos/cultura/Violoncello/elpgracul/20070427elpepucul_1/Ges/

Es poden anar resseguint els dibuixos amb el ratolí i van apareixent els noms de les peces.

dilluns, 24 de març del 2008

PIAZZOLLA


12 Cellisten de la Berliner Philharmoniker Juliane Banse
Piazzolla-Fuga Misterio
Grup format per 12 violoncel·listes de la Filharmònica de Berlín:
"
12 Cellisten der Berliner Philharmoniker"

Aquí us adjunto un petit reportatge de la seva gira asiàtica.

Espero que gaudiu de l’espectacle musical !

diumenge, 23 de març del 2008

SCHUBERT a Tautavel - Trio Capuçon

Andante del Trio núm. 2 en Mi b M de Schubert

Frank Braley, piano, Renaud i Gautier Capuçon violí i violoncel

MARÇ DE 2007

dimecres, 19 de març del 2008

LA VIOLA DE GAMBA I EL VIOLONCEL

Encara hi ha qui creu que la viola da gamba és l’avantpassat del violoncel, en realitat no pertanyen a la mateixa família. Ramón Andrés, en el seu meravellós Diccionario de Instrumentos Musicales (Desde la antigüedad hasta Johann Sebastian Bach) resumeix en un quadre las diferencies entre ambdues famílies. Us adjunto aquest vídeo que ho explica.

La música que acompanya a les imatges és de dos compositors barrocs. La primera és una Improvisació sobre les folías d'Espanya de Marin Marais, i la segona el Preludi de la Suite nº 1 per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach. Dues obres contemporànies que marquen el principi del fi de la viola i l’ascens imparable del violoncel.

diumenge, 16 de març del 2008

ANNE GASTINEL, Violoncel

Les Suites de Johann Sebastian Bach suposen una de les fites expressives, a la que tot violoncel·lista té que enfrontar-se en la seva carrera. Anne Gastinel, en la plenitud de la seva maduresa com instrumentista, dóna forma a unes versions impressionants, amb naturalitat i fluïdesa, remarcant els aspectes cantables amb el càlid só del seu violoncel, un Testore de 1690.

divendres, 14 de març del 2008

GERMANS CAPUÇON

Renaud i Gautier Capuçon - violí i violoncel

Johan Halvorsen 'Passacaille after Handel' 2004

ANTONÍN DVORAK

A. Dvorak - Slavonic dance No. 2 in E minor op. 72

Itzhak Perlman, Yo-Yo Ma, Seiji Ozawa, gener de 2007

dissabte, 8 de març del 2008

DECÀLEG DEL DIRECTOR DE COR


Guia dels Cantaires per mantenir el director a ratlla

1. No estiguis mai satisfet amb el to que et dóna per començar, el teu sempre serà millor.

2. Queixa't de la temperatura de la sala d'assaig, de la il·luminació, de la manca d'espai, dels corrents d'aire. Es millor fer-ho quan el director està nerviós.

3. Mira atentament la partitura just abans dels fragments importants.

4. Demana repetir un tros o canviar de seient. Pregunta sovint. Fes veure que ja no pots més. Fes-li creure al director que li estàs fent un favor personal al quedar-te.

5. Aclareix-te sonorament la gola durant les pauses (els tenors estan entrenats a fer això des del naixement). Els passatges instrumentals tranquils són una bona oportunitat per mocar-te.

6. Una bona estona després que un passatge hagi acabat, pregunta al director si el teu "do greu" estava afinat. Això és especialment efectiu si no hi havia cap "do greu" o no et tocava cantar.

7. Espera que l'assaig estigui ben començat per dir-li al director que no tens partitura.

8. Als moments dramàtics de la música (mentre el director s'emociona bestialment) encarrega't que la teva part soni buida i decevedora.

9. Mira el teu rellotge sovint. Sacseja'l incrèdul de tant en tant.

10. Sempre que et sigui possible, canta la teva part una octava per sota o per sobre d'allò que està escrit. Això resulta un excel·lent entrenament per l'oïda del director. Si se n'adona, nega-ho amb vehemència i digues-li que segurament ha sentit els harmònics.

11. Digues-li al director: "No n'estic segur del ritme". Els directors són sempre sensibles a la seva "tècnica de batuta". Insisteix-hi.

12. Si esteu cantant en un idioma poc familiar pel director, pregunta-li totes les paraules de les que no entenguis el significat. Ocasionalment, digues la paraula dues vegades i pregunta-li quina pronunciació prefereix, assegurant-te que dius exactament el mateix les dues vegades. Si et fa notar la seva similaritat, posa una cara de total menyspreu i murmura amb veu baixa sobre les "subtilitats de la inflexió".

13. Si hi hagut algun error mentre es canta comenta-ho abans de que el director pugui fer-ho, t'estarà molt agraït.

14. Pregunta-li al director si ha sentit la gravació de la peça que estàs assajant feta per en Bernstein. Això implica que podria aprendre-hi alguna cosa. També és bo preguntar-li: "És la primera vegada que dirigeix aquesta peça?"

15. Si estàs frasejant diferent que els altres cantaires de la teva corda, mantent-te en la teva. No li preguntis al director quina era la bona, fins que hagi acabat el concert.

16. Si has d'explicar alguna cosa al del costat fes-ho quan el director doni l'entrada.

17. Com més còmodament assegut estaràs, millor cantaràs.

18. Finalment, recorda: "més piano = més lent"

divendres, 7 de març del 2008

UN QUARTET DE CAVALLS

No ho sé...! El que sí que és cert és que canten molt bé. Clica amb el ratolí al damunt de cada animal perquè faci o no la seva cantarella. Pots fer les combinacions que vulguis! Clica aquí.

dimarts, 4 de març del 2008

dissabte, 1 de març del 2008

Johann Sebastian Bach

Así era el rostro de Johann Sebastian Bach


Berlín. (EFE).- La antropólogo escocesa Caroline Wilkinson ha reconstruido digitalmente el rostro del compositor alemán Johann Sebastian Bach, a petición de la Casa Museo del músico, con sede en Eisenach (centro de Alemania), y gracias a técnicas forenses y digitales.
Los resultados de su investigación, que serán presentados el lunes en Berlín, conjugan los datos obtenidos de retratos, mediciones de su cráneo y de la máscara mortuoria del músico (1685-1750). La técnica forense ha permitido desvelar la faz del compositor como un rostro de facciones amplias y maduras, de frente despejada, incipientes entradas en su cabello y labios carnosos, según las imágenes adelantadas hoy por la prensa alemana. Wilkinson, quien ha empleado las mismas técnicas de reconstrucción facial para descubrir los semblantes de San Nicolás y del faraón Tutankamon, reconstruyó en primer lugar el cráneo de Bach para, a través de un programa informático, añadir músculos, cartílagos, piel y pelo hasta dar con el resultado final. Desde la Casa Museo de Bach, explicaron que ya en 1894, el médico alemán Wilhelm His y el escultor Carl Ludwig Seffner intentaron reconstruir el rostro de uno los genios más fructíferos de la música europea y maestro del barroco, en lo que fue el primer intento médico de este tipo de la historia. "Estamos expectantes por ver cómo ha quedado finalmente el rostro", afirmó el director del museo, Jörg Hansen, quien explicó que aunque se ha seguido un proceso minucioso en la recreación de los músculos y los huesos, el color de la piel, de los ojos y del pelo del músico siguen siendo un misterio. Explicó que en los retratos que se conservan de Bach, unas veces sus ojos aparecen azules y en otras, marrones, mientras que en el caso del cabello, se han inspirado en la moda del momento y han tomado como modelo el rostro que pintó Elias Gottlob Haussmann. La Casa Museo de Bach inaugurará el próximo 21 de marzo, aniversario del nacimiento del compositor, la exposición "Bach en el espejo de la medicina" cuyo elemento estrella será un busto de cera que mostrará el reconstruido rostro del músico.

CARBON FIBER CELLO



Amb aquest dos vídeos podeu veure com es fa un violoncel amb fibra de carboni, és bonic i molt lleuger, però per mi no hi res com un bon instrument de fusta.