diumenge, 27 de gener de 2008

ROSER FERRER - QUARTET DE CORDA

La soprano Roser Ferrer a Palamós acompanyada pel quartet de corda integrat per els violinistes Alex Arajol i Cati Santos, Ferran Bardolet al violoncel, i Albert Flores a la viola. El recital es va fer aquest diumenge a La Gorga de Palamós a les set de la tarda.

dissabte, 26 de gener de 2008

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE L'ESMuC


ORQUESTRA SIMFÒNICA DE L'ESMuC

8è Concert del cicle ”Els Concerts de l'Acadèmia”
Concert per a clarinet i orquestra, KV622 de W.A.Mozart.
Simfonia núm. 5, op. 47, en Re menor de D. Sostakovic

Clarinet solista: Ona Cardona
Direcció: Salvador Mas

Data i horari: Dijous, 31 de gener, a les 19 hores
Lloc: Sala Pau Casals de L’Auditori

divendres, 25 de gener de 2008

VIOLES

De molt "bon rotllo" per als soferts i les sofertes violes

Quina semblança hi ha entre un llamp i un dit d'un viola?
Doncs que no saps mai on caurà, quan caurà i quin mal farà.

LA SIMFONIA INACABADA (SCHUBERT)

La Simfonia Inacabada de Schubert i els aires de reforma que corren

El president d'una reconeguda societat, tenia una entrada de concert per l'Orquestra Nacional de França, que tocava aquell mateix vespre la Simfonia Inacabada de Schubert i no hi podia anar. Havia donat la seva entrada a un dels seus col·laboradors i aquest, l'endemà del concert va redactar una nota que va adreçar al seu president.
"Us agraeixo ben sincerament l’excel·lent vetllada que he passat. Durant el concert, m'he vist impulsat a redactar algunes recomanacions, les quals, -essencialment- són les següents:
1) Durant llargs períodes de temps, els quatre oboès no tenien res a fer. El seu nombre total hauria de ser reduït i el treball més ben repartit durant tot el concert, de forma que quedessin eliminades les puntes d'inactivitat.
2) Els dotze primers violins tocaven a l'uníson, és a dir, notes idèntiques. El personal d'aquesta corda ha de ser reduït en massa. Si fos necessària una major intensitat sonora, es podria recórrer a instal·lar equips electrònics apropiats.
3) El coeficient d'utilització del triangle és extremadament petit. S'ha d'utilitzar més àmpliament aquest instrument i, també, preveure'n més, ja que el preu de compra és molt baix, i la inversió seria rendible.
4) És recomanable normalitzar la durada de totes les notes interpretant les més breus com a negres, de forma que en gran mesura, es puguin utilitzar intèrprets menys qualificats.
5) És del tot inútil el fer repetir als instruments de vent els passatges ja interpretats pels de corda. És obvi que, el suprimir tots els passatges repetitius, permetria reduir la durada del concert en vint minuts, la qual cosa reduiria notablement les despeses.
En fi, encara que avui tingui només un interès històric, és lícit el pensar que si el senyor Schubert hagués aplicat totes aquestes recomanacions des de l'inici hagués tingut temps, probablement, d'acabar la seva simfonia.

ZARA NELSOVA, LA DAMA DEL VIOLONCEL

L.van Beethoven - Cello Sonata No.3 in A major, Op.69

III.Adagio cantabile, Allegro vivace

Zara Nelsova & John Newmark

ZARA NELSOVA, LA DAMA DEL VIOLONCEL

L.van Beethoven - Cello Sonata No.3 in A major, Op.69

II.Scherzo (Allegro molto)

Zara Nelsova & John Newmark

ZARA NELSOVA, LA DAMA DEL VIOLONCEL

L.van Beethoven - Cello Sonata No.3 in A major, Op.69

I.Allegro ma non tanto

Zara Nelsova & John Newmark

dimarts, 22 de gener de 2008

dijous, 17 de gener de 2008

MÚSICA I ART








Qui pot negar el plaer de la música i l'art!

dimecres, 9 de gener de 2008

REGLES D'OR DE LA MÚSICA DE CAMBRA

1- Toqueu tots la mateixa obra.
2- Atura't després de cada signe de repetició i discuteix durant molta estona si s'ha de fer o no la repetició. Al públic li encantarà.
3- Si t'equivoques en una nota, mira furiosament a algun dels teus companys.
4- Quan t'acostis al passatge difícil, acosta't a la partitura. Generalment no es veuen bé les notes.
5- Afina amb molta cura abans de començar a tocar. Així podràs desafinar tota l'estona amb la consciència tranquil·la.
6- Pren-te temps per passar les pàgines.
7- Una nota correcta en un mal moment és una nota falsa.
8- No comptis mai els compassos d'espera..! Ja els compten els teus companys.
9- Si un passatge és difícil, frena. Si és fàcil, accelera. Tot s'arreglarà al final.
10- Si estàs completament perdut, fes parar a tothom i digues: "Em sembla que ens hauríem de posar d'acord"
11- Feliços els que no tenen l'oïda absoluta perquè d'ells és el regne de la música.
12- Si per una errada teva tot el conjunt ha d'aturar-se, explica amb detall perquè t'has equivocat. Segur que als teus companys els interessa moltíssim.
13- Una autèntica interpretació s'aconsegueix quan no queda ni una nota de l'original.
14- Les indicacions de matisos com fortes, pianos, lligadures i ornaments no s'han de tenir en compte. Només serveixen per a fer més bonica la partitura.
15- Quan sigui forte, accelera, quan sigui piano, toca més a poc a poc.
16- Procura tenir una bona marca de NPS (notes per segon). Així et guanyaràs la consideració dels incompetents.
17- Si tots s'equivoquen menys tu, segueix als que s'equivoquen.
18- Quan tots els altres deixin de tocar, no toquis les notes que encara et falten per acabar.
19- Quan una orquestra sona molt bé és gràcies al director, però si sona malament és perquè els músics són molt dolents.
20- Una nota falsa tocada amb timidesa és una nota falsa. Una nota falsa tocada amb autoritat és una interpretació.

dimarts, 8 de gener de 2008

EL SILENCI ABANS DE BACH

Silenci

Un blanc immaculat a la primera i a l’última escena: el blanc del full en blanc de l’escriptor –i del compositor; el blanc de la pantalla en blanc de l’espectador abans i després de la projecció. I el blanc del silenci. Entremig, la música del geni –no de manera exclusiva, però gairebé– es combina amb imatges del passat, amb imatges –i sorolls– del present, i amb imatges que no apunten a cap altre referent que al propi art. És El silenci abans de Bach, la darrera pel·lícula de Pere Portabella: més que un homenatge al genial músic alemany, una perla per als sentits; però també, de retop, per al pensament.
Una interpretació molt personal de les convencions del gènere cinematogràfic que donen com a resultat una obra allunyada de l’ortodòxia. No hi ha un discurs a l’ús, sinó una aproximació més transversal al personatge i a les seues circumstàncies. Com fer bocins el fil conductor lògic d’una narració, i tornar-la a muntar guiant-se per relacions bàsicament visuals i estètiques. Com un mosaic. Com un seguit de variacions a partir del tema principal que ací és, sense dubte, Bach. Amb diàlegs escassos, però estrictament literaris; amb una funció, doncs, no tant comunicativa com poètica. Un poema visual que investiga amb la plasticitat dels plans, amb les transicions entre aquests o entre les diferents seqüències. Un relat històric, també, que recrea aspectes de la vida del compositor; però no una pel·lícula biogràfica: la pròpia estructura n’elimina aquesta possibilitat. I, tangencialment, una reflexió sobre la identitat d’Europa i la seua història. La música de Bach és una de les proves principals que aquest món no és un fracàs.

divendres, 4 de gener de 2008

ETHAN WINER - CELLO

Ethan Winer fa una composició on utilitza 37 parts del cello. Fantàstic!

dimecres, 2 de gener de 2008

UNA MÚSICA CONSTANT

Una música constant. Vikram Seth. Editorial Anagrama.
“Toca sense la música, a vegades amb els ulls a les mans i a vegades amb els ulls tancats. El que sent, el que imagina, jo no ho sé. No hi ha un tarannà forçat en la seva manera de tocar. És una bellesa molt més enllà de la imaginació: clara, preciosa, inexorable, al llarg d’una frase i d’una altra, amb una frase repetint-ne una altra, la incompleta, la inacabable Art de la fuga. És una música constant. ...” “... La música, aquesta música, és un regal prou bo. ¿Per què cal demanar la felicitat? ¿Per què cal esperar no entristir-se? Ja és suficient, ja és benaurança suficient: viure dia a dia i sentir aquesta música de tant en tant (no massa sovint, no fos cas que l’ànima no la pogués suportar)”Com a la bona música, a la història no li falta ni li sobra cap nota, cap paraula. Beethoven, Schubert, Bach, ... El quartet de corda “Maggiore”. En Michael, la Júlia. El “Tononi”. Londres, Viena, Venècia, ... Una història que es llegeix àvidament, que es devora amb els dits de les sensacions... Una història que traspassa els límits de la raó, que qüestiona insistentment: per què? Una història que, malauradament o afortunadament, no pot tenir cap altre final... El blanc i el negre, el dia i la nit, la llum i la foscor, el so i el silenci... Com en Michael i la Júlia, vivim presoners dels sentiments, no els podem evitar. (“¿Per què cal demanar la felicitat?”) Són, com l’Art de la fuga, una música constant...

MOZART SOBRE PATINS

Mozart sobre patins. No té pèrdua. El 1r moviment de la Simfonia n.40. Segur que mai no l'has sentit interpretada d'aquesta manera!

Clica aquí.