La Simfonia Inacabada de Schubert i els aires de reforma que corren El president d'una reconeguda societat, tenia una entrada de concert per l'Orquestra Nacional de França, que tocava aquell mateix vespre la Simfonia Inacabada de Schubert i no hi podia anar. Havia donat la seva entrada a un dels seus col·laboradors i aquest, l'endemà del concert va redactar una nota que va adreçar al seu president.
"Us agraeixo ben sincerament l’excel·lent vetllada que he passat. Durant el concert, m'he vist impulsat a redactar algunes recomanacions, les quals, -essencialment- són les següents:
1) Durant llargs períodes de temps, els quatre oboès no tenien res a fer. El seu nombre total hauria de ser reduït i el treball més ben repartit durant tot el concert, de forma que quedessin eliminades les puntes d'inactivitat.
2) Els dotze primers violins tocaven a l'uníson, és a dir, notes idèntiques. El personal d'aquesta corda ha de ser reduït en massa. Si fos necessària una major intensitat sonora, es podria recórrer a instal·lar equips electrònics apropiats.
3) El coeficient d'utilització del triangle és extremadament petit. S'ha d'utilitzar més àmpliament aquest instrument i, també, preveure'n més, ja que el preu de compra és molt baix, i la inversió seria rendible.
4) És recomanable normalitzar la durada de totes les notes interpretant les més breus com a negres, de forma que en gran mesura, es puguin utilitzar intèrprets menys qualificats.
5) És del tot inútil el fer repetir als instruments de vent els passatges ja interpretats pels de corda. És obvi que, el suprimir tots els passatges repetitius, permetria reduir la durada del concert en vint minuts, la qual cosa reduiria notablement les despeses.
En fi, encara que avui tingui només un interès històric, és lícit el pensar que si el senyor Schubert hagués aplicat totes aquestes recomanacions des de l'inici hagués tingut temps, probablement, d'acabar la seva simfonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada