MATÈRIA VIVA

La música neix a la fusta,

la fusta reneix a les mans.

CARLOS PRIETO - PIATTI

Cremona, petita població del nord d’Itàlia, el 1720 va néixer un violoncel creat per Antonio Stradivarius, que durant quasi tres segles ha conegut temps tranquils, turbulents i tràgics. El músic mexicà Carlos Prieto escriu aquesta meravellosa historia, a la vegada que aborda una relació de la música per aquest instrument a través dels segles, amb un anecdotari dels seus viatges i concerts.
Afortunat posseïdor del violoncel anomenat "Piatti", d’Antonio Stradivarius, Prieto ens relata en el seu llibre ”Las aventuras de un violonchelo”, com va trobar aquest instrument, s'ha entretingut a buscar els antecedents: Com es va encarregar, qui el va tocar, quins propietaris l'han posseït anteriorment..., el llibre té unes boniques il·lustracions en blanc i negre i unes fotografies en les que poden veure i seguir tota la seva trajectòria.
Com a gran violoncel·lista i persona inquieta, no es limita a parlar de l'instrument, si no que ho amplia al repertori, els compositors i sobretot als iberoamericans i la relació que hi ha tingut. Un capítol molt interessant es el que dedica als concerts que ha fet arreu del món amb el seu violoncel anomenat també “cello Prieto”, i es que viatjar amb un acompanyant de tant prestigi ha de generar necessàriament anècdotes de tota mena.

PARTITURES SEGLE XX

Qui diu que els músics sóm sedentaris?

BRAHMS - DIVÍ

Festival de Músiques de Torroella de Montgrí

ELS TRIOS AMB PIANO DE BRAHMS
RENAUD CAPUÇON, violí
GAUTIER CAPUÇON, violoncel
NICHOLAS ANGELICH, piano

Trio núm. 1 per a violí, violoncel i piano, op. 8
Trio núm. 2 per a violí, violoncel i piano, op. 87
Trio núm. 3 per a violí, violoncel i piano, op. 101

Un concert inventiu, genial, de gran nivell musical, per recordar molt de temps, uns músics que van saber captivar al seu públic en tot moment, i uns instruments per envejar, quina maravella de só!!!

Podeu clicar l'enllaç a la critica de EL PAIS:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/mejor/Brahms/elpepiespcat/20080822elpcat_9/Tes

Brahms: Piano Trios
Virgin Classics
Enregistrat: 05/04/2004
Cat. No: 545 6532
Format: 2 CD

Aquest disc dels Trios de Brahms va guanyar el Premi de la Crítica Discogràfica Alemanya.

ARTISTA, VIRTUÓS, MESTRE I MÚSIC

Chico Marx, el petit dels germans Marx tocant el piano amb una facilitat i naturalitat que et deixen fred. He llegit comentaris contradictoris, uns que apel·len a la genialitat de Chico com a pianista, i d’altres que diuen que la seva tècnica era molt limitada (no el seu repertori). Jo podria dir que era un pianista amb recursos molt interessants, com ho demostren, els “remates” del dit índex, les notes addicionals i els glissandos, ... hem semblen molt peculiars, pocs pianistes ho fan. Per més inri tota l’estona toca en staccato, i per finalitzar toca amb una poma!!! Interpreta alguns glissandos amb ella, jo no ho he intentat, però penso que és necessiten moltes habilitats.
En fi, un vídeo molt artístic, i amb un humor molt saludable, una tècnica envejable i molt recomanable.

JOAN BROSSA - POEMA VISUAL

Poema visual de Joan Brossa, 1982. La música era la font d'inspiració preferida pel poeta com ho demostra a en aquest poema: el piano està farcit de lletres.

LA DAMA I EL VIOLONCEL•LISTA

Aquí deixo aquest curt metratge amb música de Lalo, el concert en Re per a violoncel i orquestra, que és preciós, junt amb una petita història del tot surrealista i molt naif.
És una bonica història de un violoncel·lista i una dama ...

BEETHOVEN

"Concert per piano i Orquestra transcrit per a sords"

JOHANNES BRAHMS - TRIO

J.Brahms - Piano Trio No.1 in B major, Op.8

I Allegro con brio
II Scherzo (Allegro molto)
III Adagio
IV Allegro

Elena Baschkirova, piano
Maxim Vengerov, violin
Boris Pergamenschikow, cello

PAU CASALS

YOUSUF KARSH

Pau Casals (1954)

...

Yousuf Karsh, va néixer a Armènia el 1908 i va morir el 2002. Un dels fotògrafs més reconeguts del segle XX.

Famós pels seus retrats de celebritats, és autor de la coneguda fotografia de Winston Churchill amb el seu bastó i gest malhumorat, que fou tapa de la revista LIFE. Entre les dècades dels 30 i 70 va retratar a innumerables personatges del món, com Albert Einstein, Ernest Hemingway, Joan Miró, J.F. Kennedy, Marc Chagall, Sir Lawrence Olivier, Tennesee Williams, Martin Luther King.

En 1954 va fer aquest esplèndid retrat del violoncel·lista català Pau Casals.

En una ocasió, en una de les seves galeries on s’exhibia aquesta fotografia, l’autor va copsar que un visitant estava parat contemplant l’obra des de feia una bona estona. Si va acostar amb curiositat, i li preguntà:

- Disculpi, fa estona que esta aquí davant d’aquest retrat de Casals...

- Si, senyor... estava escoltant. –va ser la resposta.

CURIOSITATS MUSICALS

1976 – 3 pessetes – Pau Casals

1976 – 5 pessetes – Manuel de Falla

El 29 de desembre de 1976, és va fer una sèrie de dos valors diferents, impresos en calcografia, commemorant el centenari del naixement de Pau Casals (1876-1973) i Manuel de Falla (1876-1946)

BON HUMOR MUSICAL

Simplement genial, Mingote havia de ser!

POEMA VISUAL MUSICAL

DU PRÉ POR BAREMBOIN

"Todo lo que yo le enseñara o que ella podría oír parecía hacer brotar algo que ya estaba en ella. Jacqueline sentía horror por todo lo que fuera fingido, insincero o artificial. Tenía un don que muy pocos intérpretes poseen: el talento de hacerle sentir al oyente que cuando ella tocaba una pieza la estaba componiendo...Cuando tocaba experimentaba una sensación de abandono absoluto y esa era la cualidad que cautivaba a sus colegas y audiencia...Era una persona sumamente bondadosa que podía ser bastante dura en sus juicios sobre otros músico, cuando estaba en juego la ausencia de compromiso y de intensidad, o cualquier cosa que significara una falta de integridad...Con la mayoría de los interpretes uno siente que son seres humanos que hacen música. Con ella, en cambio uno tenía la sensación de que estaba ante un músico que además era un ser humano...Tenía la capacidad para imaginar el sonido como nunca vi en ningún otro músico"

Una vida para la música. Daniel Baremboin. Pág. 104-105
Javier Vergara Editor. Buenos Aires, 1991/92

3 MIRADES DIFERENTS

MÚSICA: Art que s'expressa mitjançant l'ordenació dels sons en el temps.

VIOLONCEL: Instrument cordòfon que hom fa sonar fregant amb l'arquet.

NOTES MUSICALS D'UN FILÒSOF

La bona música és la que remou les nostres idees .

Avui un gran llibre, "El canto de las sirenas", d'Eugenio Trías i editat per Galaxia Gutenberg. Es tracta d'un extens llibre que parla de 23 compositors que ell considera essencials en la història de la música.
El canto de las sirenas és un llibre que no té precedents i que omple un buit en la filosofia i en la creació reflexiva. En aquesta obra, Trías, entén la música com una autèntica via de coneixement, a través d'un compendi d’assajos de compositors insignes, fent un recorregut que va des de Monteverdi fins a les últimes avantguardes musicals.
Un llibre per als que estimen la música o volen estimar-la.

Podeu llegir una critica de MIQUEL DE PALOL a : http://www.elmundo.es/papel/2007/10/27/catalunya/2244101.html

CONCERT CAPMANY

El passat 26 de juliol de 2008 va tenir lloc a la Plaça Mossèn Eduard Simón de Capmany, a les 8 del vespre, el concert final del 4t curs de violoncel dirigit pel violoncel·lista i professor Damián Martínez Marco.
Adjunt uns retalls de premsa:

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072700_23_278929__Estiu-Capmany-alumnes-curs-violoncel-ofereixen-concert

http://www.capmany.com/Historialdactivitats/2008/ConcertVioloncel2008/tabid/106/Default.aspx

CONCERT A L´AUDITORI DE GIRONA

Guerra i Pau és el nom de l’espectacle que el passat 22 de juliol tingué lloc al hall de l’Auditori de Girona, i s’emmarca dins el cicle d’estiu Toc&Clàssic.

Adjunt retall de premsa:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072200_9_278000__Cultura-Quartet-Teckne-presenta-aquesta-Guerra-hall-lAuditori

SOLOCHELOBACH

Coreografía-direcció: Bebeto Cidra

Intérpret: Bebeto Cidra

Música en directe: Ferran Bardolet, violoncel

´Solochelobach´ "és una fusió de música i dansa, una trobada que es fa realitat quan la forma i el fons s´uneixen en una harmonia perfecta; quan la bellesa i el valor artístic són una unitat".

Adjunt retall de premsa:
La danza contemporánea toma el castillo de Valderrobres ( El Periódico de Aragón - 31/07/2008 )