BACH A TOCAR EL CEL

Violoncel·lista al cim del Mont Fuji – Japó

A tan sols 3.776 metres d’alçada, el violoncel·lista italià Mario Brunello, va tocar les Suites de Bach, per el seu públic més fidel.
Va dir, "en el cim de la muntanya, un està més a prop de Deu"
És un moment únic... Bach a tocar el cel.

http://www.pereportaconcerts.com/pags/bios/MarioBrunello.htm

Festival Músiques Religioses - GIRONA

- És fascinant veure que les suites són el sostre d´exigència tècnica -

Bach és sempre transcendental! També ho són aquestes suites per la seva arquitectura ambiciosa, les seves novetats tècniques, la seva dimensió filosòfica, en particular la sarabanda meravellosa de la cinquena suite. Però no s'han de sacralitzar o posar sota celòfan. Si es vol que visquin plenament, s'han de tractar com un vell amic, amb respecte però sense mai deixar de banda l'humor i senzillament, la felicitat.

Adjunto enllaç a una entrevista del diari de Girona, d'un dels violoncel·listes de més projecció internacional.

http://www.emporda.info/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070200_10_21417__Cultura-fascinant-veure-suites-sostre-dexigncia-tcnica

Jean-Guihen Queyras, cello

J. S. Bach: Integral de les Suites per a violoncel

Suites núm. 1, 3 i 5 - 1 de juliol - Suites núm. 2, 4 i 6 - 2 de juliol

Claustre de la Catedral de Girona

Aclamat unànimement com un dels més destacats violoncel·listes de la seva generació i admirat com el nou Rostropovich del segle XXI, Jean-Quihen Queyras ens oferirà, amb el seu esplèndid Gioffredo Cappa de 1696, les Suites per a cello de Bach de manera íntegra. En dues meravelloses nits, aquest cel·lista francès serà l'advocat encarregat de desgranar aquest microcosmos particular del Cantor de Leipzig, i ens seduirà amb els múltiples registres d'una música que canta al cor. Escrita entre 1717 i 1723 a Cöthen, estem davant d'una de les obres cabdals del repertori universal que presenta grans reptes tècnics i interpretatius per al músic. Les sis Suites són, en si mateixes, un catàleg de danses, precedides d'un preludi d'obertura, que ofereixen multitud de caràcters contrastats que van des de la veu nua i íntima de les Allemandes i Sarabandes fins al joc descarat i arrogant de les Courantes, Gigues i Menuets. El silenci del Claustre de la Catedral de Girona quedarà alterat pel poderós cant del violoncel i convertirà aquests dos recitals en grans esdeveniments.

JANOS STARKER - CASSADÓ

Suite per a violoncel sol de Gaspar Cassadó

1r, 2n i 3r moiviments

Concert 29 de juliol de 1988 - Tokio - Japó

Magistral lliçó d'un mestre de mestres.

ANNE GASTINEL, Violoncel

Les Suites de Johann Sebastian Bach suposen una de les fites expressives, a la que tot violoncel·lista té que enfrontar-se en la seva carrera. Anne Gastinel, en la plenitud de la seva maduresa com instrumentista, dóna forma a unes versions impressionants, amb naturalitat i fluïdesa, remarcant els aspectes cantables amb el càlid só del seu violoncel, un Testore de 1690.

TRULS MORK - BACH

Suite No 3 C Major BWV 1009

LES SUITES DE BACH

Les sis suites de violoncel de Johann Sebastian Bach constitueixen el cavall de batalla de la immensa majoria de violoncel·listes de l'actualitat. És per això que no deixen d'estar mai presents ni en els concerts en directe, ni en les gravacions discogràfiques. Recentment, n'han aparegut dues noves versions. Una és la que Mstislav Rostropovic va enregistrar en el seu moment en VHS (introbable des de fa anys), i que ara EMI ha editat en un doble DVD de gairebé quatre hores de durada. El més interessant és que abans de cada suite el mateix músic rus explica (en el seu idioma, subtitulat en castellà) les seves impressions sobre la música que després interpreta. Això representa més d'una hora d'explicacions de Rostropovic a propòsit d'aquesta obra que l'ha marcat tant. Un altre violoncel·lista que també s'ha sentit atret des de sempre per aquesta música ha estat Lluís Claret. Ja les va gravar l'any 1993 per al segell Auvidis, i ara, després de tocar-les de manera íntegra en molts concerts, les grava una altra vegada, en aquesta ocasió, per a la discogràfica Verso i a l'abadia de Fontfroide, a Narbona (França). El punt de contacte entre Claret i Rostropovic és Pau Casals. Tots dos, en més o menys grau, van ser deixebles directes del mestre. És gràcies a Casals que aquesta música encara viu avui en dia. Ell va ser el que la va treure de l'oblit per portar-la a les sales de concert i ell va ser el primer a enregistrar-les. Després han vingut els Maisky, Ma, Fournier, Gendron, Bylsma, Claret o Rostropovic, entre molts d'altres. El millor d'aquesta música és que és tan gran que no té sostre i cada interpretació esdevé un acte de creació musical.