DÍA DEL LIBRO

DÍA DEL LIBRO
Miércoles, 27 de abril de 2011 20.00 h
Librería Naos, Madrid
Pedro Peláez, violonchelo
Ferran Bardolet, violonchelo

Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Suite para violonchelo solo núm. 2 en re menor, BWV.1008
I. Prelude
II. Allemande
III. Courante
IV. Sarabande
V. Menuets I et II
VI. Gigue

Pedro Peláez

Reinhold Glière (1875-1956)

De 10 dúos para dos violonchelos op. 53

Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Suite para violonchelo solo núm. 3 en do mayor, BWV.1009
I. Prelude
II. Allemande
III. Courante
IV. Sarabande
V. Bourrées I et II
VI. Gigue

Ferran Bardolet

AHH ... BACH !

Segueixo tenint present, el suggeriment que Peter Gammond feia en aquell petit i lúcid opuscle titulat "Como dárselas de entendido en música": "Si vostè es topa amb algú que li parla de Bach el millor que pot fer és marxar corrents o estar callat ja que probablement es tracti d'un bon coneixedor. De tota manera, si vostè no se'n pot estar provi de dir de tant en tant "Ah, Bach" però canviant les entonacions..."

JOHAN SEBASTIAN BACH

En la web que enllaço sobre les Cantates de Bach http://www.bach-cantatas.com/Stamp/Country.htm han recopilat una col·lecció d’imatges de segells de correus sobre la efígie de Bach. Des de Togo fins a la Índia, molts son els països que han celebrat l’aniversari de Bach amb un segell commemoratiu.

BACH - Paul Tortelier

BACH Prelude de la Suite No. 1 per a violoncel sol
Paul Tortelier - Masterclass

SOLOCHELOBACH

Coreografía-direcció: Bebeto Cidra

Intérpret: Bebeto Cidra

Música en directe: Ferran Bardolet, violoncel

´Solochelobach´ "és una fusió de música i dansa, una trobada que es fa realitat quan la forma i el fons s´uneixen en una harmonia perfecta; quan la bellesa i el valor artístic són una unitat".

Adjunt retall de premsa:
La danza contemporánea toma el castillo de Valderrobres ( El Periódico de Aragón - 31/07/2008 )

BACH A TOCAR EL CEL

Violoncel·lista al cim del Mont Fuji – Japó

A tan sols 3.776 metres d’alçada, el violoncel·lista italià Mario Brunello, va tocar les Suites de Bach, per el seu públic més fidel.
Va dir, "en el cim de la muntanya, un està més a prop de Deu"
És un moment únic... Bach a tocar el cel.

http://www.pereportaconcerts.com/pags/bios/MarioBrunello.htm

Festival Músiques Religioses - GIRONA

- És fascinant veure que les suites són el sostre d´exigència tècnica -

Bach és sempre transcendental! També ho són aquestes suites per la seva arquitectura ambiciosa, les seves novetats tècniques, la seva dimensió filosòfica, en particular la sarabanda meravellosa de la cinquena suite. Però no s'han de sacralitzar o posar sota celòfan. Si es vol que visquin plenament, s'han de tractar com un vell amic, amb respecte però sense mai deixar de banda l'humor i senzillament, la felicitat.

Adjunto enllaç a una entrevista del diari de Girona, d'un dels violoncel·listes de més projecció internacional.

http://www.emporda.info/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070200_10_21417__Cultura-fascinant-veure-suites-sostre-dexigncia-tcnica

Jean-Guihen Queyras, cello

J. S. Bach: Integral de les Suites per a violoncel

Suites núm. 1, 3 i 5 - 1 de juliol - Suites núm. 2, 4 i 6 - 2 de juliol

Claustre de la Catedral de Girona

Aclamat unànimement com un dels més destacats violoncel·listes de la seva generació i admirat com el nou Rostropovich del segle XXI, Jean-Quihen Queyras ens oferirà, amb el seu esplèndid Gioffredo Cappa de 1696, les Suites per a cello de Bach de manera íntegra. En dues meravelloses nits, aquest cel·lista francès serà l'advocat encarregat de desgranar aquest microcosmos particular del Cantor de Leipzig, i ens seduirà amb els múltiples registres d'una música que canta al cor. Escrita entre 1717 i 1723 a Cöthen, estem davant d'una de les obres cabdals del repertori universal que presenta grans reptes tècnics i interpretatius per al músic. Les sis Suites són, en si mateixes, un catàleg de danses, precedides d'un preludi d'obertura, que ofereixen multitud de caràcters contrastats que van des de la veu nua i íntima de les Allemandes i Sarabandes fins al joc descarat i arrogant de les Courantes, Gigues i Menuets. El silenci del Claustre de la Catedral de Girona quedarà alterat pel poderós cant del violoncel i convertirà aquests dos recitals en grans esdeveniments.

Fugues de BACH

Bach a internet. Fugues escoltades i analitzades.

Molt recomanable! http://jan.ucc.nau.edu/~tas3/wtc.html.

Aquí teniu el web genèric on també hi ha les Variacions Goldberg.

Tot plegat molt interactiu, molt ben fet i tot un descobriment.

ANNE GASTINEL, Violoncel

Les Suites de Johann Sebastian Bach suposen una de les fites expressives, a la que tot violoncel·lista té que enfrontar-se en la seva carrera. Anne Gastinel, en la plenitud de la seva maduresa com instrumentista, dóna forma a unes versions impressionants, amb naturalitat i fluïdesa, remarcant els aspectes cantables amb el càlid só del seu violoncel, un Testore de 1690.

Johann Sebastian Bach

Así era el rostro de Johann Sebastian Bach

Berlín. (EFE).- La antropólogo escocesa Caroline Wilkinson ha reconstruido digitalmente el rostro del compositor alemán Johann Sebastian Bach, a petición de la Casa Museo del músico, con sede en Eisenach (centro de Alemania), y gracias a técnicas forenses y digitales.
Los resultados de su investigación, que serán presentados el lunes en Berlín, conjugan los datos obtenidos de retratos, mediciones de su cráneo y de la máscara mortuoria del músico (1685-1750). La técnica forense ha permitido desvelar la faz del compositor como un rostro de facciones amplias y maduras, de frente despejada, incipientes entradas en su cabello y labios carnosos, según las imágenes adelantadas hoy por la prensa alemana. Wilkinson, quien ha empleado las mismas técnicas de reconstrucción facial para descubrir los semblantes de San Nicolás y del faraón Tutankamon, reconstruyó en primer lugar el cráneo de Bach para, a través de un programa informático, añadir músculos, cartílagos, piel y pelo hasta dar con el resultado final. Desde la Casa Museo de Bach, explicaron que ya en 1894, el médico alemán Wilhelm His y el escultor Carl Ludwig Seffner intentaron reconstruir el rostro de uno los genios más fructíferos de la música europea y maestro del barroco, en lo que fue el primer intento médico de este tipo de la historia. "Estamos expectantes por ver cómo ha quedado finalmente el rostro", afirmó el director del museo, Jörg Hansen, quien explicó que aunque se ha seguido un proceso minucioso en la recreación de los músculos y los huesos, el color de la piel, de los ojos y del pelo del músico siguen siendo un misterio. Explicó que en los retratos que se conservan de Bach, unas veces sus ojos aparecen azules y en otras, marrones, mientras que en el caso del cabello, se han inspirado en la moda del momento y han tomado como modelo el rostro que pintó Elias Gottlob Haussmann. La Casa Museo de Bach inaugurará el próximo 21 de marzo, aniversario del nacimiento del compositor, la exposición "Bach en el espejo de la medicina" cuyo elemento estrella será un busto de cera que mostrará el reconstruido rostro del músico.

EL SILENCI ABANS DE BACH

Silenci

Un blanc immaculat a la primera i a l’última escena: el blanc del full en blanc de l’escriptor –i del compositor; el blanc de la pantalla en blanc de l’espectador abans i després de la projecció. I el blanc del silenci. Entremig, la música del geni –no de manera exclusiva, però gairebé– es combina amb imatges del passat, amb imatges –i sorolls– del present, i amb imatges que no apunten a cap altre referent que al propi art. És El silenci abans de Bach, la darrera pel·lícula de Pere Portabella: més que un homenatge al genial músic alemany, una perla per als sentits; però també, de retop, per al pensament.
Una interpretació molt personal de les convencions del gènere cinematogràfic que donen com a resultat una obra allunyada de l’ortodòxia. No hi ha un discurs a l’ús, sinó una aproximació més transversal al personatge i a les seues circumstàncies. Com fer bocins el fil conductor lògic d’una narració, i tornar-la a muntar guiant-se per relacions bàsicament visuals i estètiques. Com un mosaic. Com un seguit de variacions a partir del tema principal que ací és, sense dubte, Bach. Amb diàlegs escassos, però estrictament literaris; amb una funció, doncs, no tant comunicativa com poètica. Un poema visual que investiga amb la plasticitat dels plans, amb les transicions entre aquests o entre les diferents seqüències. Un relat històric, també, que recrea aspectes de la vida del compositor; però no una pel·lícula biogràfica: la pròpia estructura n’elimina aquesta possibilitat. I, tangencialment, una reflexió sobre la identitat d’Europa i la seua història. La música de Bach és una de les proves principals que aquest món no és un fracàs.

TRULS MORK - BACH

Suite No 3 C Major BWV 1009

Jean Guihen Queyras - BACH

Suite per a violoncel núm. 3 de J.S.Bach, intrepretada per Jean Guihen Queyras. Violoncello Gioffredo Cappa de 1696.

Clica aquí: ferranbardolet.blogspot.com

LES SUITES DE BACH

Les sis suites de violoncel de Johann Sebastian Bach constitueixen el cavall de batalla de la immensa majoria de violoncel·listes de l'actualitat. És per això que no deixen d'estar mai presents ni en els concerts en directe, ni en les gravacions discogràfiques. Recentment, n'han aparegut dues noves versions. Una és la que Mstislav Rostropovic va enregistrar en el seu moment en VHS (introbable des de fa anys), i que ara EMI ha editat en un doble DVD de gairebé quatre hores de durada. El més interessant és que abans de cada suite el mateix músic rus explica (en el seu idioma, subtitulat en castellà) les seves impressions sobre la música que després interpreta. Això representa més d'una hora d'explicacions de Rostropovic a propòsit d'aquesta obra que l'ha marcat tant. Un altre violoncel·lista que també s'ha sentit atret des de sempre per aquesta música ha estat Lluís Claret. Ja les va gravar l'any 1993 per al segell Auvidis, i ara, després de tocar-les de manera íntegra en molts concerts, les grava una altra vegada, en aquesta ocasió, per a la discogràfica Verso i a l'abadia de Fontfroide, a Narbona (França). El punt de contacte entre Claret i Rostropovic és Pau Casals. Tots dos, en més o menys grau, van ser deixebles directes del mestre. És gràcies a Casals que aquesta música encara viu avui en dia. Ell va ser el que la va treure de l'oblit per portar-la a les sales de concert i ell va ser el primer a enregistrar-les. Després han vingut els Maisky, Ma, Fournier, Gendron, Bylsma, Claret o Rostropovic, entre molts d'altres. El millor d'aquesta música és que és tan gran que no té sostre i cada interpretació esdevé un acte de creació musical.

UN BACH DE PRIMERA LINEA

Sens dubte, aquesta versió de les suites per a violoncel de Bach farà parlar. La força interior, la profunditat i el caràcter poètic del jove Jean-Guihen Queyras, la situen en el punt més alt de les innumerables grabacions existents. Molt recomanable. El doble cd s'acompanya de un Bonus DVD amb la filmació íntegra de la Tercera suite i el making of de la grabació.