dimecres, 14 de novembre del 2007

LES SUITES DE BACH


Les sis suites de violoncel de Johann Sebastian Bach constitueixen el cavall de batalla de la immensa majoria de violoncel·listes de l'actualitat. És per això que no deixen d'estar mai presents ni en els concerts en directe, ni en les gravacions discogràfiques. Recentment, n'han aparegut dues noves versions. Una és la que Mstislav Rostropovic va enregistrar en el seu moment en VHS (introbable des de fa anys), i que ara EMI ha editat en un doble DVD de gairebé quatre hores de durada. El més interessant és que abans de cada suite el mateix músic rus explica (en el seu idioma, subtitulat en castellà) les seves impressions sobre la música que després interpreta. Això representa més d'una hora d'explicacions de Rostropovic a propòsit d'aquesta obra que l'ha marcat tant. Un altre violoncel·lista que també s'ha sentit atret des de sempre per aquesta música ha estat Lluís Claret. Ja les va gravar l'any 1993 per al segell Auvidis, i ara, després de tocar-les de manera íntegra en molts concerts, les grava una altra vegada, en aquesta ocasió, per a la discogràfica Verso i a l'abadia de Fontfroide, a Narbona (França). El punt de contacte entre Claret i Rostropovic és Pau Casals. Tots dos, en més o menys grau, van ser deixebles directes del mestre. És gràcies a Casals que aquesta música encara viu avui en dia. Ell va ser el que la va treure de l'oblit per portar-la a les sales de concert i ell va ser el primer a enregistrar-les. Després han vingut els Maisky, Ma, Fournier, Gendron, Bylsma, Claret o Rostropovic, entre molts d'altres. El millor d'aquesta música és que és tan gran que no té sostre i cada interpretació esdevé un acte de creació musical.