NADALA

LUTHIERS

FRANCESC CATALÀ ROCA

Aquest treball neix de la combinació de l’afició a la música i la passió per la fotografia. S’ha fotografiat la activitat de dos tallers dels luthiers catalans, Xavier Vidal i David Bagué. El mon artesanal dels instruments de corda resulta fascinant per les formes, harmonia i l’alt nivell artesanal.

http://www.amicortina.com/fotluthier/luthier01.htm

CONCIERTOS DOCENTES

Ciclo "Conciertos de Navidad"

Cátedra de Violonchelo Ferrovial

Profesora Natalia Shakhovskaya

dia 11 de diciembre a las 12.00 horas

Desde su creación en 1991, la Escuela Reina Sofía se ha convertido en referente dentro del panorama de la educación musical y ha perseguido desde entonces la excelencia académica. Lo ha hecho a través de la contratación de los mejores profesionales de cada especialidad. Actualmente, un centenar de jóvenes procedentes de de todo el mundo cursan sus estudios en las distintas cátedras, formación que se complementa con la presencia de grandes maestros invitados a impartir lecciones magistrales y la participación de los alumnos en cerca de doscientos conciertos públicos por toda la geografía española.

BEETHOVEN - QUARTETS

Mes o menys la mateixa que si escoltés les seves

composicions en un contestador telefònic.

Música de Ludwig Van Beethoven (entre molts altres

compositors de música clàssica) per a quartets de corda.

Dibuixos de Douglas Wright.

DIRAN ALEXANIAN

Autor: Alexanian, Diran

Instrument: Violoncel

Format: Llibre - 208 pàgines

Idioma: Anglès, Francès

Editor: Dover Publicacions

Preu: 24,70 Euros

Referència: 119336

Tractat clàssic de violoncel. (Teoria i pràctica). Una nova publicació íntegra de Diran Alexanian, Armènia-1922. Clàssic Traité théorique et pratique du violoncel, aquest volum representa una de les exploracions més profundes del violoncel i la seva tècnica. Es torna a imprimir l'edició original, amb d'instruccions en Francès i Anglès, complementat per nombroses fotografies, diagrames i exemples musicals. Un bon mètode per estudiants i professionals per igual, un excel·lent compendi de l'ensenyament.

MSTISLAV ROSTROPOVICH

Entre la infinitat d’anècdotes que s’expliquen del mur de Berlín, dos dies després de la seva caiguda el 11 de novembre de 1989, hi trobem aquest video on podem escoltar, una petita mostra del magnífic e improvisat concert que va fer músic rus Mstislav Rostropóvich, considerat un dels millors intèrprets de la seva generació i mestre de grans mestres. De fons podem sentir els sorolls de l’enderroc del mur, el mestre es va asseure cap el migdia i comença a tocar la Suite núm. 2 per a violoncel de J.S. Bach, obra melancòlica i una mica trista però amb un final esperançador, segons alguns testimonis, fou el concert mes feliç i sentit de la seva vida.

EPSA Publishing

http://www.epsapublishing.com/

EPSA Publishing es una editorial de música Argentina, que ha decidit situar el seu catàleg a Internet per a disposició del públic, un cop registrat pots baixar-te de forma gratuïta les partitures que més t'interessin. Més de 1000 obres per a diferents instruments, quartets de corda, quintets, i diverses formacions de cambra. Predomina la música argentina, tangos, tradicional, ... i centenars de creacions en format clàssic, també i ha informació sobre autors i en molts casos una versió en “streaming” de les obres escollides.

SEGLE XXI

Duet per a violi i violoncel

Dibuix de Saul Steinberg

Partitura SCRIPT música amb lletres

Publicat al THE NEW YORKER el 1955

LA SUITE DE SOFIA

La suite de Sofia

Autor: Josep Maria Tortajada

Editorial: PROA

Col·lecció: Beta [Núm. 205]

FINALISTA PREMI PERE CALDERS 2009
1er capítol (PDF)

Text de contraportada

Història d'un triangle amorós. Un violoncel·lista és amant, alhora, d'una dona i la filla. La suite de Sofia és una novel·la de sentiments que parteix d’un triangle amorós. El flirteig sexual entre una jove i un violoncel·lista de prestigi desemboca en una relació que es complica de seguida i reobre moltes ferides. La presència d’un antic violoncel, com un baix continu, pauta aquesta història delicada i terrible.

Data de publicació 03/09/2009
ISBN 978-84-8437-712 - 2EAN 978848437712
Pàgines 120 - P.V.P. 16,00€
Format Rústica amb solapes 13,20x 21,50x cm

PAU CASALS I L'EXILI

La Fundació Pau Casals inaugurà dimarts 6 d'octubre, al Palau Moja de Barcelona l'exposició Pau Casals i l'exili (1939-1973), on es podran veure per primera vegada nombroses fotografies i documentació històrica inèdita, com la correspondència del músic amb els refugiats, intel·lectuals i polítics de l'exili. La mostra vol destacar els aspectes menys coneguts del músic del Vendrell, com les llistes amb les donacions econòmiques que Casals feia a un gran nombre de refugiats, i permetrà al públic català conèixer l'abast del compromís del violoncelista amb el poble català. En aquest sentit Casals creia que 'hi ha coses més importants que la música'. La documentació prové bàsicament dels arxius de la vídua del músic, que va entregar recentment a la Fundació Pau Casals, i permetrà que els catalans coneguin el compromís del músic amb l'exili.

L’exposició va ser inaugurada al Museu Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell) l’octubre de 2007, i des d'aleshores ha visitat diversos indrets: l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, La Médiathèque de Prada de Conflent i el Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Una versió més reduïda de l'exposició ha estat itinerant per Espanya durant el 2009 (Centre Cultural Blanquerna de Madrid i Granada) i a Puerto Rico, on ha estat exposada a la Universitat de Puerto Rico, als recintes de Río Piedras i a Mayagüez

QUARTET CASALS

JOSEPH HAYDN 1732-1809
QUARTETS DE CORDA OPUS 33
enginy i sentit de l’humor

Haydn es considerat el pare del quartet de corda, no tan sols per la quantitat de quartets que va compondre (mes de 60), sinó perquè va fixar les bases del gènere: obres en quatre moviments (ràpid, lent, minuet i ràpid) i utilització de recursos molt variats a partir de la investigació que va anar fent sobre les possibilitats dels instruments per treure’n el màxim partit. Els sis quartets de Haydn que conformen l’opus 33 van ser compostos l’any 1781, ben be deu anys desprès de l’anterior sèrie de quartets que havia publicat. A diferencia dels anteriors, en aquests quartets hi ha molta mes presencia de la musica popular, respiren un caràcter mes lleuger i son de dimensions mes reduïdes. L’ampul·lositat i la seriositat que havien caracteritzat els anteriors –condicions fins i tot necessàries per dignificar un gènere emergent– en aquesta ocasió queden de banda. L’impacta que van tenir aquests quartets va ser impressionant: no solament se’n van vendre centenars de copies en poc temps, sinó que la seva difusió arreu d’Europa va ser una realitat. Es van editar amb pocs mesos de diferencia a Viena i a Paris, i Haydn mateix els va vendre per subscripció amb una frase publicitària que deia: “Aquests quartets son d’un gènere completament nou.” Son coneguts amb diferents noms: els “Quartets Russos”, ja que van ser dedicats al Gran Duc de Rússia que mes endavant seria el tsar Pau de Rússia; els “Quartets Scherzi”, per la particular denominació de scherzo que reben els tercers moviments, els minuets, de cadascun d’ells; o els “Quartets de les Donzelles”, en referència al gravat que apareixia a la portada de l’edició austríaca.

Quartet Casals - Haydn, quartet op.33 n.2 - Málaga, estiu de 2009

CELLOART

Tessa Gordon - CAPTION: CELLO, 1999

CELLO - LEGO

Nathan Sawaya artista famós per les seves creacions amb LEGO, ens exposa pas a pas en aquest vídeo la seva última creació: un espectacular violoncel en aparença totalment funcional, i de mida real, tot i que no sabem quin so té.

11 DE SETEMBRE

TRIO KANDISNKY

TRIO KANDISNKY

Corrado Bolsi, violí
Amparo Lacruz, violoncel
Emili Brugalla, piano

En la generació de Lachenmann, Ferneyhough, i fins i tot Dutilleux, Guinjoan ofereix un perfil especial, perquè aporta un llenguatge que, sense renunciar a mitjans tradicionals (per bé que sempre renovats), estableix una recerca en profunditat tot explorant àmbits del sistema musical amb un tractament ple de fantasia i vitalitat. La música de cambra, per a solistes o petits grups, és un camp en el qual la recerca del color i la màgia del so adquireixen un relleu i una especial transparència en l’obra de Guinjoan, un eloqüent generador de tímbrica. Ho demostra aquest compacte que inclou el Passim trio i tres peces amb els duos que la formació possibilita Retaule, Aniversari i Duo, i un parell de solos Jondo, per a piano, i Elegía per a violoncel .

http://www.columnamusica.com/documents/1cm0217-84.pdf

MADRID

“En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca”.

Miquel Martí i Pol

ESCUELA SUPERIOR MÚSICA REINA SOFIA

CURS 2009/10 - MADRID

La ESCUELA SUPERIOR DE MÚSICA REINA SOFIA se creó con el objetivo de instituir un centro de enseñanza dispuesto a formar músicos de excelencia. Gracias a la ayuda que han prestado tanto las instituciones públicas como entidades privadas, los alumnos que disfrutan de esta enseñanza personalizada han tenido el privilegio de recibir una educación de elite contando para ello con grandes profesores y artistas destacados dentro del panorama musical internacional.
Como proyecto pedagógico singular, la Escuela se rige por los siguientes principios:
- Máximo nivel del profesorado: La formación de los mejores requiere un claustro del máximo nivel. La Escuela cuenta para este fin con un cuerpo académico compuesto por primeras figuras de reconocido prestigio internacional.
- Libertad de cátedra: La relación entre profesor y alumno de condiciones sobresalientes no puede estar condicionada. Sólo el profesor puede evaluar las necesidades concretas de cada joven artista y guiarle en su difícil formación desde su plena responsabilidad académica.
- Enseñanza personalizada: Para asegurar la relación directa entre alumno y profesor la Escuela Reina Sofía ha limitado el número de alumnos por cátedra que oscila entre 5 y 10, así se ha propiciado la convivencia mediante la creación de una Residencia y un conjunto de servicios comunes donde coinciden profesores y alumnos.
- Excelencia del alumnado: Un esfuerzo económico y académico de estas características sólo tiene sentido si el alumnado reúne las condiciones de talento y disposición necesarias para aprovechar la enseñanza que recibe. Ello exige un sistema de selección muy riguroso -mediante una convocatoria anual de audiciones llevadas a cabo en la Escuela- que descansa sobre los profesores titulares de cátedra, como responsables últimos del rendimiento de los jóvenes músicos.
- Justicia social: La falta de recursos no puede ser un impedimento para que jóvenes de talento reciban una enseñanza de alto nivel. Para solucionar este problema la Fundación Albéniz ha dotado un sistema de becas de matrícula y residencia. En la actualidad el conjunto de los alumnos recibe algún tipo de ayuda, total o parcial, para hacer frente a los gastos correspondientes a su estancia en la Escuela.
- Formación general: Un músico de alto nivel debe recibir una formación general que le permita, desde una sólida técnica, comprender las obras en su sentido más amplio. De este modo los departamentos académicos y de formación complementaria ofrecen una gama muy variada de asignaturas académicas y actividades culturales.
- Experiencia artística: Un músico de excelencia debe formarse también en el escenario, de manera que éste sea una prolongación del aula, acostumbrándose así, desde muy pronto, a asumir la responsabilidad de tocar ante el público. Por ello, la Escuela propicia la realización de más de doscientos conciertos por curso. Tanto en la modalidad de recital, como ofreciendo la posibilidad de actuar como solistas con orquesta o como integrantes de grupos de cámara y de la orquesta de la Escuela.

............................. / ..............................

Refàs amb cura tot un passat que et porta fins on ets ara.
Miquel Martí i Pol

UN NOU CURS, I, UN NOU REPTE,

QUE SEGUR SERÀ MOLT IMPORTANT EN LA MEVA VIDA !

VIOLONCHELISTA

Amedeo Modigliani

El violonchelista, 1909

Óleo sobre lienzo. 73 x 60 cm

Colección Abelló

L'ART DEL VIOLONCEL

Haig de confessar que l’inconfusible so de les cordes vibrants del violoncel, em commou des de fa molts anys. La impressió de vellutat, de sensualitat, l’elegant austeritat i, tanmateix, l’expressiva i extensa lluminositat de l’instrument me’l fan escoltar, més que cap altre, com si de la veu humana es tractés.
El violoncel, posseeix totes les possibilitats que vol sota les carícies dels intèrprets les riqueses morfològiques del futur llenguatge verbal. Però ens dóna, sobretot, la dimensió més alta de la potència i del virtuosisme que la veu humana no pot, malauradament, abastar. Alhora, el violoncel compleix divinament un dels requisits més envejables “el legato” aquell lligam interromput i infinit de sons successius responsable de la continuïtat d’una i altra frase musical i que només els actors, amb una tècnica respiratòria a tota prova, aconsegueixen sense haver d’agafar l’alè, controlant i dosificant la quantitat d’aire alliberat al moment de l’expiració. El violoncel, instrument sensual per excel·lència, música de l’esperit, em donen la sensació, apaivagant i exaltant a la vegada, d’escoltar milers de personatges subtilment units en una veu homogènia, profunda i brillantment lleugera, una veu flexible, ampla, densa, d’un dolç, intens i infinit vibrato: equilibri perfecte entre el cos i l’esperit. L’estat de gràcia.

ALFRED SCHNITTKE

EPILOGUE: MÚSICA PARA VIOLONCHELO Y PIANO

El uso que Alfred Schnittke hizo del carácter elegíaco del violonchelo evoca tanto la historia como la tradición musical rusa. Sus obras para este instrumento fueron en gran medida inspiradas por músicos de la talla de Mstislav Rostropovich, Alexander Ivashkin o Natalia Gutman. Rostropvich dijo de Schnittke: ‘Lo abarca todo, es un genio multidimensional. Usó todo aquello que se había inventado antes de él…’, palabras que ilustran a la perfección las obras contenidas en este cd, cuya diversidad estilística refleja las múltiples caras del desarrollo de Schnittke.

Alfred Schnittke (1934-1998)
Sonata No.1 para violonchelo y piano (1978)
Sonata No.2 para violonchelo y piano (1993-94)
Improvisación para violonchelo (1993)
Música Nostálgica para violonchelo y piano (1992)
Epilogue para violonchelo, piano y cinta magnetofónica (1993)
1 CD DDD - TT: 76' 12

VIOLONCEL

El plaer estètic, en gran mesura, és el fet d’alliberar-nos durant un instant de qualsevol desig i preocupació en submergir-nos en un estat de pura contemplació; en certa manera ens despullem de nosaltres mateixos, ja no som l’individu que posa la intel·ligència al servei de la voluntat.

Arthur Schopenhauer

HOLLIGER - SCHUMANN

Christoph Richter, violoncel [1-2]
Dénes Várjon, piano [1-2]

SWR Vokalensemble Stuttgart
Orquestra Simfònica de la Radio de Stuttgart
Director: Heinz Holliger

Heinz Holliger sempre ha estat fascinat per la relació entre la inestabilitat mental i la creativitat artística de Schumann, Romancendres, obra per a violoncel i piano de 2003 pretén ser una imaginaria reconstrucció d’unes Romances compostes por Robert el 1853, és el punt de partida per a les dues importants obres d’aquest disc. Unes Romances compostes por Robert el 1853 i destruïdes quatre dècades després per Clara Schumann, al final de la seva vida. Combina la configuració de la poesia de Hölderlin amb els extractes de les cartes a Clara. El violoncel i piano crean una extraordinària fricció entre Schumann i Holliger.
L’obra de Holliger es supèrbia, el disc també acull l’obra Gesänge der Frühe, escrita en 1987 per a cor, orquestra i cinta a partir de l’obra homònima de Schumann i de poemes de Hölderlin. Un disc molt estimulant

AKADEMIE RUTESHEIM 2009

Popper Rèquiem per a 3 violoncels

Amb László Fenyö, Claudio Bohórquez i Wolfgang Emanuel Schmidt i l’orquestra Budapest de “Akademie Rutesheim de cello 2009”. Concert del 17 d’Abril de 2009 a Rutesheim, Alemanya.

PAU CASALS

Pau Casals (litografía, 1955)

Aquest prodigiós cartell fou realitzat pel mestre Lorenzo Homar el 1955, quan Casals encara no havia arribat a Puerto Rico. El model era un esbós a llapis que Homar va realitzà majoritàriament de memòria, tenint com referència un petit i vell programa de Casals a Prades. La tenacitat del mestre va ser emblemàtica en buscar la seva excel·lència, però la virtut d’aquest gravat amb tinta negre és una gesta del sentit del deure i de compromís amb la cultura del nostre país.

Lorenzo Homar (San Juan, Puerto Rico, 1913 - 2004)
http://www.mapr.org/Para-el-Artista/PROAArtistDetail.aspx?view=2&ID=1336&Lett=E&AID=d51f7036-727d-4e2e-8e8b-52dcfa5a73ab

FESTIVAL PAU CASALS

Amb la voluntat de retre homenatge a Pau Casals, músic genial i profund humanista, va iniciar-se l’any 1991 el "Festival internacional de música Pau Casals”, que, des del primer dia, ha reunit als millors intèrprets i formacions estrangeres d’arreu del món i del país. L’atenció pel violoncel n’és el fil conductor. Però també s’hi donen cita cantants, pianistes, grups de cambra. Els dies de juliol i agost són plens de la millor música que es pot escoltar just davant de la casa on va viure Pau Casals.

CELLO DUELLO

... ... ...

Jens Peter Maintz, viloncel

Wolfgang Emanuel Schmidt, violoncel

· Sonata en Sol, Jean Barrière (1707-1747)
· Suite núm. 3 BWV 1009, J.S. Bach (1685-1750)
· Sonata (dedicada a Cello Duello), Jan Müller-Wieland (1966)
· Pop Suite (suite danses dedicada a W.E. Schmidt), F. Bollon (1965)
· Duo en Mi bemoll, Jacques Offenbach (1819-1880).

Dissabte, 11 de juliol de 2009 - 22:30h

THE WORLD ORCHESTRA OF JEUNESSES MUSICALES

Reportatge del MAGAZINE del diari “EL MUNDO”, d'aquest diumenge 21 de juny de 2009, un cop acabada la gira de concerts de JMWO.

EL VERDADERO ESPERANTO

La cultura consigue aquello que la política se ve incapaz de lograr. Palabras como integración, convivencia o respeto se convierten en bella melodía cuando quien las representa son 85 músicos de más de 40 países distintos que cuentan en su haber con conciertos en la antigua Yugoslavia en guerra o frente al mismísimo Muro de Berlín. Hablamos de The World Orchestra of Jeunesses Musicales, conjunto dirigido además por un joven español: Josep Vicent. Promover la paz y el entendimiento a través de la música es su objetivo, al que le ponemos trampolín el 5 de junio de 2009, en El Ojo Crítico de Radio Nacional de España.

Por cierto, su disco "Live Emotions", en la Orquesta Mundial (JMWO), interpreta "La consagración de la primavera" de Stravinsky es candidato a uno de los Premios de la Música Independiente. Si quiere votar por el disco, puede hacerlo aquí.

.

ESCUCHE ESTE PROGRAMA

GOOGLE

El popular buscador Google ens sorprèn avui amb el seu nou LOGO, tot un homenatge al compositor rus Ígor Stravinski (1882-1971). Avui fa 127 anys que va néixer a la localitat d'Oranienbaum (Russia). Tot un detall per el món musical.

Dibuix realitzat per P. Picasso

L'ORQUESTRA - SEMPÉ

Jean–Jacques Sempé (Bordeus 1932), dibuixant i humorista, exposa al pavelló de la Comunitat de Madrid situat al Retiro, durant la “Feria del Libro 2009”

He escollit uns dibuixos que són un homenatge a l’orquestra amb una bona dosi d’humor. Unes il·lustracions genials!

LA “ORQUESTA DE BABEL” EN BILBAO

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090530/orquesta-babel-bilbao/516340.shtml

El programa operístico de la temporada 2008-2009 del Teatro Arriaga tuvo su broche de oro los días 28 y 30 de mayo con la producción propia 'Les mamelles de Tiresias'. Esta ópera surrealista del compositor y pianista francés Poulenc (1899-1963), ha unido en esta co-producción al Teatro Arriaga y al Gran Teatre del Liceu. Francis Poulenc compuso en 1946 esta ópera bufa, 'Les mamelles de Tirésias', que cuenta con libreto de Guillermo Apollinaire.

Esta ópera fue estrenada en el Teatro de la Ópera Cómica de París (Theatre de L´Opera Comique) en 1947 y revivirá los días 28 y 30 de mayo en el teatro Arriaga de la mano del director artístico del Teatro Arriaga. Emilio Sagi es el responsable de la dirección de escena y el maestro Josep Vicent, de la dirección musical, al frente de la World Orchestra of Jeunesses Musicales y la Coral de Bilbao.
La soprano María Bayo, en los papeles de Teresa (Tirésias) y La Adivina, encabeza el reparto de esta ópera, que integran también los solistas Troy Cook (barítono), David Menéndez (barítono), Itxaro Mentxaka (mezzosoprano), Mikeldi Atxalandabaso (tenor), Manel Esteve (barítono), Javier Tomé (tenor) y los cantantes de la Coral de Bilbao Olga Revuelta (mezzosoprano), Nora Franco (mezzosoprano) y Miguel Ángel Alvarez (bajo).

PICASSO - LENA GIESKE

No, la pintura no está hecha para decorar las habitaciones. Es un instrumento de guerra ofensivo y defensivo contra el enemigo.

(Pablo Picasso)

Esta visualización 3D realizada por la artista alemana Lena Gieske a la obra maestra de Pablo Picasso es totalmente extraordinaria, explorar cada uno de los personajes del Guernica y ver como cobran vida mientras escuchamos Nana de Manuel de Falla es una experiencia alucinante.

http://www.lena-gieseke.com/guernica/movie.html

BUSCAR, TROBAR I GAUDIR

Estic buscant aquest llibre, si algú sap com el puc trobar, pot escriure un e-mail al meu correu.

Espero tenir sort!!!

NOVEL•LES AMB MÚSICA

La Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ha editat una guia de lectura que inclou tot un seguit de novel·les on la música té un paper determinant.
Si us interessa, podeu descarregar la guia en format pdf fent clic aquí!

EL VIOLONCEL I L'ART

Artista: Róbert Berény (pintor hongarès 1887-1953)
Títol: Dona tocant el violoncel
Tècnica i data: oli sobre tela del 1928
Època: S. XX, Expressionisme
Museu: Hungarian National Gallery, Budapest
Instrument: violoncel (cordòfon fregat amb arquet)

Comentaris: el violoncel té quatre cordes, com els altres membres de la família del violí, i la seva afinació per quintes (Do, Sol, Re, La) és una octava més greu que la viola; té un “pizzicato” (puntejant amb els dits) més potent i profund que el violí. La seva extensió normal és de tres octaves i mitja però pot arribar a cinc en virtuosisme. A la pintura es pot observar la punta que el sosté i la col·locació entre els genolls de la instrumentista que toca d’asseguda. Aquest instrument fou adoptat molt més tard que el violí; va ésser Antoni Stradivarius qui en va fixar el patró cap a 1680. Derivat de la viola “da gamba” va haver de competir amb aquesta durant molt temps com a baix de la família dels violins fent acompanyament. La primera vegada que el violoncel fou emprat com a solista va ser en el “Ricercare per violoncello solo”(1686) de l’italià Domenico Gabrielli. Dins l’orquestra, les qualitats melòdiques de l’instrument no foren explotades, excepte en les parts concertants, fins a les simfonies de Beethoven. Per sentir les moltes possibilitats de timbre, efectes i sonoritats del violoncel va bé escoltar l’obra del català Joan Guinjoan “Música per a violoncel i orquestra” (estrenada a Barcelona el 1980).

GIRA DE CONCERTS SINFÒNICS

GIRA DE CONCERTS SINFÒNICS
Director: Josep Vicent

Programa:
Obertura Festiva (Shostakovich)
Concert per a Violoncel i Orquestra nº1 en mi bemol (Shostakovich)
solista: Guillermo Pastrana
The Unanswered Question (Ives)
Short Ride in a Fast Machine (Adams)
Petroushka (Stravinsky)

3 de juny 21:00 Palau Altea
4 de juny 20:00 Palau de les Arts - València
6 de juny 12:00 Auditorio Nacional - Madrid
7 de juny 20:30 Aula CAM - Alacant

The World Orchestra of Jeunesses Musicales (JMWO) està de nou en gira. Al costat del seu director titular Josep Vicent, l'orquestra composta per una setantena de músics de trenta nacionalitats diferents, vol aportar un missatge de pau, solidaritat i aliança entre cultures.
La JMWO, elegida Artista per a la Pau de l'UNESCO, on músics provinents de diferents nacionalitats experimenten, comparteixen i s'enriqueixen mútuament per interpretar música de màxima qualitat.

CONCIERTO DE LA SOLA NOTA

Maurice Baquet – violonchelo - Chamonix 1957
Robert Doisneau - fotografía - (1912-1994)

Esto era un músico que sólo había aprendido a dar una sola nota con su instrumento. Cierto que la dominaba hasta el punto de aportarle una expresividad como nadie antes había conseguido, pero como era una nota solitaria la que conocía y ahí acababa el tema, los compositores tenían grandes dificultades para componerle obras. Sin embargo, a sus conciertos acudía tanta gente para escucharlo que solían venderse las localidades con trimestres de antelación y se formaban largas colas de entusiasmados admiradores a la puerta de su camerino. La cosa era que el escenario se iluminaba, se alzaba el telón, salía él, ocupaba su asiento con toda la ceremonia de estos eventos, tocaba impecablemente su única nota y se producía a continuación una ovación enfervorizada acorde con el cuadro. El inconveniente era que todo este ritual del concierto duraba tan poco, que en ocasiones aún no había entrado un retrasado de hora cuando ya el público asistente aplaudía o estaba saliendo. Visto el éxito sin precedentes del músico, se le ocurrió al dueño del Teatro pedirle por favor, sin que ello supusiera un esfuerzo que dañara la interpretación, que admitiera obras en su programa que contuvieran, al menos, dos notas en lugar de una, o tres, aunque fuera la misma repetida, para que los conciertos duraran el doble o el triple de tiempo y los oídos pudieran disfrutar del placer de sentir la belleza de la nota más veces. No le pareció mal al músico, que encargó a compositores de casta la creación de partituras con esa característica, labor que llevaron a cabo encantados por lo que suponía de honor crear algo para tamaño artista. Y así fue cómo los conciertos duraron más al establecer en la programación una primera parte en la que se ejecutaba una pieza con la nota citada, seguía un descanso para fumar o ir al ambigú y se cerraba con la audición de la misma nota en la segunda. Si en alguna festividad concedía un bis al respetable en el que volvía a interpretar el Concierto de la sola nota, su pieza favorita y exclusiva, los críticos más avezados enloquecían plasmando en la prensa especializada, con grandes caracteres en primera página, el privilegio del que habían sido testigos. Tan novedosa idea hizo que la gente viniera desde lejanos pagos para gozar de los conciertos; incluso familias enteras hacían noche en los bancos que había en la plaza contigua con tal de no perderse el milagro sonoro del día siguiente. Esto dio que pensar al dueño del Teatro si sería oportuno pedirle al músico que diera un concierto por la tarde y otro por la noche con tal de complacer a todos los melómanos que querían escucharlo. Él no se pronunció en principio. Prudentemente, sólo torció el gesto en una expresión intraducible y rogó que le dejaran meditar el proyecto hasta por la mañana con tal de dar una respuesta madurada. El dueño del Teatro aceptó la espera y al final del plazo volvió a preguntarle sobre su decisión. El músico dijo: «Un exceso de actuaciones sería un egoísmo por mi parte por cuanto hay cantidad de artistas en paro, infravalorados, y lo justo sería repartir conciertos. Pero, además, creo que el arte no puede enmarcarse en horarios y que el afán del artista ha de estar en perfeccionarse en vez de dar espectáculos. No acepto dar doble concierto cada día por sentirlo como un impedimento para mi evolución artística. Estaría más pendiente de acabar que de empezar. Prefiero actuar de tarde y emplear la noche para ensayar en mi estudio. Así, el matiz que pudiera imprimirle a mi única nota al día siguiente tendría acumulada toda la sensibilidad que fui capaz de descubrirle a solas».
Y así lo hizo.

WOLFGANG AMADEUS MOZART

http://www.mozart.cat/inici.htm

LIGETI - ARTIKULATION

Poseu el so del vostre ordinador, i escolteu la música i seguiu-la.
És una peça electrònica de György Ligeti titulada Artikulation, creada l’any 1958 a l’estudi de música electrònica de West German Radio de Colònia (Alemanya). El vídeo mostra una partitura visual (“aural score”) creada per Rainer Wehinger, dirigida a l’audició d’aquesta peça a través de diverses convencions plàstiques.

ESCOLTEU I MIREU

Johann Sebastian Bach i Joan Miró

"SALTIRONS"

" Saltirons "

Dibuixat per un il·lustrador argentí que es diu Daniel Galantz.