Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pau Casals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pau Casals. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de gener del 2011

EL CANT DELS OCELLS

El cant dels ocells
torna a Washington 50 anys després,
Yo-Yo Ma l'interpretarà a la capital dels EUA.

"El cant dels ocells" tornarà a sonar a Washington aquest dimarts a les 19.30 hora local (matinada de dimecres a Catalunya), 50 anys després que Pau Casals l'interpretés davant del president John F. Kennedy. En el marc de la celebració dels 50 anys de la presa de possessió del que va ser el 35è president dels Estats Units, el centre escènic John F. Kennedy de la capital nord-americana organitza un concert en honor al recital que el compositor català va interpretar als seus 84 anys a la Casa Blanca davant de més de 150 convidats. El violoncel•lista Yo-Yo Ma representarà el mateix programa que el compositor català va tocar fa mig segle davant dels Kennedy.
Durant molts anys, Pau Casals va expressar des de l'exili el seu rebuig a la dictadura franquista a través del silenci del seu violoncel. El compositor va negar-se a tocar en qualsevol país que reconegués la dictadura. L'excepció va venir el 1961, quan el compositor català va acceptar la invitació del president John F.Kennedy per tocar a la Casa Blanca. El compositor català creia que Kennedy era un president jove que venia amb unes altres idees, i va connectar amb les paraules del president nord-americà, quan va dir: "Hem de considerar el llegat i l'acció artística com una part integral de la nostra societat lliure".


Cinquanta anys enrere, la flor i la nata del món polític i cultural nord-americà de l'època es va reunir a la Casa Blanca per escoltar Pau Casals, que llavors tenia 84 anys. Entre els més de 150 invitats presents en aquella ocasió estaven músics de renom com Leonard Bernstein, Eugene Ormandy i Leopold Stokowski, així com patrons de la música com el president de la Metropolitan Opera Association, Anthony A. Bliss. La crítica va elogiar fins al màxim la interpretació de Casals aquells nit, com un punt de culminació en la seva llarga carrera musical. 


Aquest dimarts al vespre, el violoncel•lista Yo-Yo Ma, el pianista Emanuel Ax i el Trio Kalichstein-Laredo-Robinson interpretaran el mateix programa d'aquella memorable vetllada. El concert constarà de cinc peces: Couperin (cinc peces de violoncel i piano); Schumann (Adagio i Allegro per violoncel i piano en La bemoll major, Op.70); Mendelssohn (trio de piano No.1 en Re menor, Op.49); Beethoven (sonata de violoncel No. 3 en La major, Op. 69); i Casals, amb la interpretació de la cançó tradicional catalana "El Cant dels Ocells".


Fa mesos que el centre escènic John F. Kennedy va exhaurir les entrades per assistir a concert homenatge a Pau Casals. Entre el públic hi haurà la vídua del compositor català, Marta Casals, també violoncel·lista, que va ser directora artística del centre escènic John F. Kennedy durant el període 1979-1990.


dimecres, 7 d’octubre del 2009

PAU CASALS I L'EXILI


La Fundació Pau Casals inaugurà dimarts 6 d'octubre, al Palau Moja de Barcelona l'exposició Pau Casals i l'exili (1939-1973), on es podran veure per primera vegada nombroses fotografies i documentació històrica inèdita, com la correspondència del músic amb els refugiats, intel·lectuals i polítics de l'exili. La mostra vol destacar els aspectes menys coneguts del músic del Vendrell, com les llistes amb les donacions econòmiques que Casals feia a un gran nombre de refugiats, i permetrà al públic català conèixer l'abast del compromís del violoncelista amb el poble català. En aquest sentit Casals creia que 'hi ha coses més importants que la música'. La documentació prové bàsicament dels arxius de la vídua del músic, que va entregar recentment a la Fundació Pau Casals, i permetrà que els catalans coneguin el compromís del músic amb l'exili.

L’exposició va ser inaugurada al Museu Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell) l’octubre de 2007, i des d'aleshores ha visitat diversos indrets: l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, La Médiathèque de Prada de Conflent i el Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Una versió més reduïda de l'exposició ha estat itinerant per Espanya durant el 2009 (Centre Cultural Blanquerna de Madrid i Granada) i a Puerto Rico, on ha estat exposada a la Universitat de Puerto Rico, als recintes de Río Piedras i a Mayagüez

dissabte, 11 de juliol del 2009

PAU CASALS

Pau Casals (litografía, 1955)
Aquest prodigiós cartell fou realitzat pel mestre Lorenzo Homar el 1955, quan Casals encara no havia arribat a Puerto Rico. El model era un esbós a llapis que Homar va realitzà majoritàriament de memòria, tenint com referència un petit i vell programa de Casals a Prades. La tenacitat del mestre va ser emblemàtica en buscar la seva excel·lència, però la virtut d’aquest gravat amb tinta negre és una gesta del sentit del deure i de compromís amb la cultura del nostre país.

Lorenzo Homar (San Juan, Puerto Rico, 1913 - 2004)
http://www.mapr.org/Para-el-Artista/PROAArtistDetail.aspx?view=2&ID=1336&Lett=E&AID=d51f7036-727d-4e2e-8e8b-52dcfa5a73ab

dissabte, 4 de juliol del 2009

FESTIVAL PAU CASALS

Amb la voluntat de retre homenatge a Pau Casals, músic genial i profund humanista, va iniciar-se l’any 1991 el "Festival internacional de música Pau Casals”, que, des del primer dia, ha reunit als millors intèrprets i formacions estrangeres d’arreu del món i del país. L’atenció pel violoncel n’és el fil conductor. Però també s’hi donen cita cantants, pianistes, grups de cambra. Els dies de juliol i agost són plens de la millor música que es pot escoltar just davant de la casa on va viure Pau Casals.
CELLO DUELLO
... ... ...
Jens Peter Maintz, viloncel
Wolfgang Emanuel Schmidt, violoncel

· Sonata en Sol, Jean Barrière (1707-1747)
· Suite núm. 3 BWV 1009, J.S. Bach (1685-1750)
· Sonata (dedicada a Cello Duello), Jan Müller-Wieland (1966)
· Pop Suite (suite danses dedicada a W.E. Schmidt), F. Bollon (1965)
· Duo en Mi bemoll, Jacques Offenbach (1819-1880).
Dissabte, 11 de juliol de 2009 - 22:30h

divendres, 1 de maig del 2009

FESTIVAL PAU CASALS 2009

Vídeo de presentació del 29è Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell - CATALUNYA

dijous, 13 de novembre del 2008

PAU CASALS - 5 Mirades






"Exhorto els músics de tot el món
a que posin la puresa del seu art
al servei de la humanitat
per unir els homes en un mateix vincle fraternal".
Pau Casals

dissabte, 25 d’octubre del 2008

NOCTURN PER A VIOLONCEL


NOCTURN PER A VIOLONCEL
Andromeda Romano-Lax

Traducció de Josefina Caball
LA MAGRANA
Pàgines: 522

Preu: 24 €
An
y d'edició: 2008

Sinopsis

En una petita població catalana, a finals del segle XIX, el petit Feliu Delargo hereta un objecte que li obrirà camins del tot inesperats: l'arquet d'un violoncel. Un temps després, l'ira d'un terratinent local amenaça la seva família, i Feliu marxa primer cap a la Barcelona anarquista i més endavant cap al Madrid de la cort, on la filla d'un professor de música li ofereix les primeres lliçons en l'art de l'amor. Allà mateix, Feliu coneix l'excèntric i encantador prodigi del piano Justo Al-Cerraz, amb qui mantindrà una amistat i una rivalitat que durarà tota la vida.
En el context d'un món que s'encamina cap al caos de la guerra, Feliu i Justo inicien junts una brillant carrera musical però xoquen per les mateixes dones, per qüestions polítiques i per pràcticament qualsevol altra cosa. És aleshores quan entra a les seves vides Aviva, una violinista de passat misteriós, i ambdós homes s'embarquen en una darrera, i perillosa, col·laboració.
Inspirada en la vida del violoncel·lista català Pau Casals, i amb aparicions de personatges reals com Pablo Picasso, Bertolt Brecht i altres homes de la mateixa època que es van veure obligats a lligar art i compromís durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, Nocturn per a violoncel és una història de passions i sacrificis plena d'imaginació i èpica.


Entrevista: Andromeda Romano-Lax. La violoncel·lista nord-americana ha dedicat la seva primera novel·la, 'Nocturn per a violoncel', al compositor català.

"En Pau Casals vaig trobar l'artista heroic que buscava"

http://paper.avui.cat/article/cultura/129871/pau/casals/vaig/trobar/lartista/heroic/buscava.html

dimarts, 21 d’octubre del 2008

PAU CASALS



La tècnica més perfecta és la que no es nota en absolut.
Pau Casals (El Vendrell 1876-San Juan de Puerto Rico 1973)
Fundació Pau Casals (El Vendrell, Baix Penedès)

dilluns, 11 d’agost del 2008

PAU CASALS


YOUSUF KARSH
Pau Casals (1954)
...
Yousuf Karsh, va néixer a Armènia el 1908 i va morir el 2002. Un dels fotògrafs més reconeguts del segle XX.
Famós pels seus retrats de celebritats, és autor de la coneguda fotografia de Winston Churchill amb el seu bastó i gest malhumorat, que fou tapa de la revista LIFE. Entre les dècades dels 30 i 70 va retratar a innumerables personatges del món, com Albert Einstein, Ernest Hemingway, Joan Miró, J.F. Kennedy, Marc Chagall, Sir Lawrence Olivier, Tennesee Williams, Martin Luther King.
En 1954 va fer aquest esplèndid retrat del violoncel·lista català Pau Casals.
En una ocasió, en una de les seves galeries on s’exhibia aquesta fotografia, l’autor va copsar que un visitant estava parat contemplant l’obra des de feia una bona estona. Si va acostar amb curiositat, i li preguntà:
- Disculpi, fa estona que esta aquí davant d’aquest retrat de Casals...
- Si, senyor... estava escoltant. –va ser la resposta.

diumenge, 10 d’agost del 2008

CURIOSITATS MUSICALS

1976 – 3 pessetes – Pau Casals

1976 – 5 pessetes – Manuel de Falla

El 29 de desembre de 1976, és va fer una sèrie de dos valors diferents, impresos en calcografia, commemorant el centenari del naixement de Pau Casals (1876-1973) i Manuel de Falla (1876-1946)

dilluns, 5 de maig del 2008

Testament de PAU CASALS

“… el sentiment de la increïble meravella de ser una persona humana. La música, per a mi, mai no és la mateixa. Sempre és quelcom nou, fantàstic, increïble”.
“Quan parlo amb músics joves, els dic sempre el mateix: No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical. Vosaltres no en sou responsables: heu nascut amb aquest talent. El que en feu ja és una altra qüestió. El vostre deure és fomentar aquesta qualitat. No menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per tenir-ho. Treballeu, treballeu constantment i enriquiu els vostres dots naturals”.
“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos una als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”
del testament de Pau Casals.

dimarts, 4 de desembre del 2007