Entrar a les alcoves de tretze grans genis de la música clàssica és el que proposa el popular divulgador musical Fernando Argenta en el seu llibre “Els clàssics també pequen”, amb el qual pretén apropar a homes fora del comú al comú dels mortals.
Queda així al descobert la vida íntima d’Antonio Vivaldi, Johann Sebastian Bach, Franz Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven, Franz Schubert, Franz Liszt, Richard Wagner, Giuseppe Verdi, Johannes Brahms, Piotr Ilitx Txaikovski, Giacomo Puccini i Claude Debussy.
Amb molt d’humor, no exempt de rigor, Argenta compte en el seu llibre, editat per Plaza i Janés, com van passar la seva infantesa, com vivien, quines eren les seves fonts d’inspiració, les seves manies, els seus secrets més o menys inconfessables i com van morir.
Però no es tracta, segons l’autor, d’airejar els draps bruts d’aquests grans compositors, sinó de conèixer millor i veure com les seves vivències van influir en la seva música.
“Moltes vegades es coneix millor a les persones pels seus defectes que per les seves virtuts, i es pot aprofundir més en el seu pensament i en la seva ànima a través d’ells”, reflexiona en una entrevista amb Efe el creador i presentador de programes tan icònics com “Clàssics Populars”, que va estar 32 anys a RNE, o com “El Conciertazo”, 9 anys a TVE.
Però, sigui com sigui, en les poc més de cinc-centes pàgines del llibre, no es pretén “jutjar, condemnar o absoldre a ningú”, diu Argenta (Madrid, 1945), autor també dels llibres “Clàssics Populars" i "El Conciertazo", ara va a escriure” Petita història de la música per Espasa.
A la vida d’alguns grans músics, igual a la de la majoria de les persones, hi ha “moments de grandesa i de misèria”.
“Conèixer aquestes debilitats, supòsits errors, el seu mal caràcter o el que sigui” no ha d’alterar l’admiració o amor que cadascú tingui per l’obra dels grans genis de la música, considera Argenta.
En aquest sentit, si hi ha algú especialment afortunat, aquest va ser Bach (1685-1750), el pecat, si va tenir algun, va ser el seu orgull. Tant la seva primera dona, la seva cosina Maria Barbara, com la segona, Ana Magdalena, amb qui es va casar després d’enviudar, van ser modèliques.
El mateix li va passar a Verdi (1813-1901) amb el seu primer amor i dona, Margherita Barezzi, que va morir molt jove, i amb el seu segon i gran amor, Giuseppina Streponi, que li idolatrar.
Maria de Flavigny, mare dels fills del seductor Liszt, Minna Planner, la primera dona de Wagner, que va estar al seu costat en els temps difícils, i Elvira Bonturi-Gemignani, la dona del faldiller Puccini, entren en la categoria de “sofertes “companyes.
Molt diferents són la “Amada Immortal” del difícil Beethoven (1770-1827), que sentia debilitat per les prostitutes, Clara, la dona de Robert Schumann i amor platònic de Brahms (1833-1897), un altre solter empedreït, i Nadejda von Meck , suport fonamental per a Txaikovski, que va patir enormement per la seva homosexualitat.
Alguna cosa especial, i no sempre bo, segons Argenta, havia de tenir Debussy (1862-1918) perquè dues dones es volguessin suïcidar en ser abandonades per ell: Gaby i Lily Texier.
Tot un repte per llegir aquest estiu, que gaudiu de les vacances.
