Bach és sempre transcendental! També ho són aquestes suites per la seva arquitectura ambiciosa, les seves novetats tècniques, la seva dimensió filosòfica, en particular la sarabanda meravellosa de la cinquena suite. Però no s'han de sacralitzar o posar sota celòfan. Si es vol que visquin plenament, s'han de tractar com un vell amic, amb respecte però sense mai deixar de banda l'humor i senzillament, la felicitat.
Adjunto enllaç a una entrevista del diari de Girona, d'un dels violoncel·listes de més projecció internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada