A tan sols 3.776 metres d’alçada, el violoncel·lista italià Mario Brunello, va tocar les Suites de Bach, per el seu públic més fidel.
Va dir, "en el cim de la muntanya, un està més a prop de Deu"
És un moment únic... Bach a tocar el cel.
Així, aquests dies he sabut de l’existència dels patrons de Chladni , una manera de “dibuixar” les notes musicals a partir de les formes amb les que vibra cada freqüència. Si no ho has vist mai, és molt sorprenent el vídeo on podem visualitzar els modes de vibració del so a les diferents freqüències de ressonància d'objectes amb superfícies planes, com ara les plaques i les membranes es veu com es belluguen les partícules de sorra o sal o qualsevol tipus de pols fina a la superfície, quan aquesta vibra la pols es mou cap a les zones on no hi ha moviment, els nodes. Els dibuixos fets d'aquesta manera s’anomenen "Patrons de Chladni" i ens ajuden a entendre els moviments de les tapes de violoncels, violins, pianos i altres instruments.
Un video molt original, ben realitzat i tecnicament brillant.
ASSISTENT: ANA SANCHEZ
PIANO: MARTA MOLL DE ALBA
LUTHIER: JENS GEER
Adjunto una critíca de tot el disc: http://www.fileupyours.com/files/184753/9%20de%20agosto.pdf
Bach és sempre transcendental! També ho són aquestes suites per la seva arquitectura ambiciosa, les seves novetats tècniques, la seva dimensió filosòfica, en particular la sarabanda meravellosa de la cinquena suite. Però no s'han de sacralitzar o posar sota celòfan. Si es vol que visquin plenament, s'han de tractar com un vell amic, amb respecte però sense mai deixar de banda l'humor i senzillament, la felicitat.
Adjunto enllaç a una entrevista del diari de Girona, d'un dels violoncel·listes de més projecció internacional.