dilluns, 5 de maig de 2008

Testament de PAU CASALS

“… el sentiment de la increïble meravella de ser una persona humana. La música, per a mi, mai no és la mateixa. Sempre és quelcom nou, fantàstic, increïble”.
“Quan parlo amb músics joves, els dic sempre el mateix: No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical. Vosaltres no en sou responsables: heu nascut amb aquest talent. El que en feu ja és una altra qüestió. El vostre deure és fomentar aquesta qualitat. No menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per tenir-ho. Treballeu, treballeu constantment i enriquiu els vostres dots naturals”.
“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos una als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”
del testament de Pau Casals.