Pintor barroc holandès Jan Vermeer de Delft (1632-1675)
...
"Artista és el que fa visible allò invisible"
Semir Zeki (Beirut) Explora la relació entre neurones i art.
-¿Quina és la seva pintura predilecta?
-La lliçó de música, de Vermeer.
-¿Es pot sentir la música d'aquest quadre?
-Ha, ha... No. ¡Però com m'agradaria ser cinestèsic! Cinestèsic és qui té una anomalia cerebral per la qual cada color sona, té un so diferent, i cada so té forma i color. ¡Quina enveja!
...
A les obres de Vermeer la llum no és mai artificial, és normal i precisa com en la naturalesa. És aquest element el que dona la condició de "modernitat" a la pintura de Vermeer, el qual va superar amb el seu mètode les possibilitats artístiques s'admira la seva sensibilitat per l'autenticitat dels colors i els seus principis de composició que evitaven allò superficial. Vermeer va ser un innovador en els principis del disseny: preferència per les disposicions ben equilibrades de superfícies, ús d'un procediment amb que reduïa estructures complexes a uns pocs elements, la seva forma d'aplicar el color i el tractament de la llum que gairebé aconsegueixen els efectes de pintura a l' aire lliure i les ombres ja no són gradacions de gris, sinó d' una brillantor cromàtica.
"La lliçó de música", Vermeer accentua fortament els elements horitzontals, paral·lels al marc; en aquest cas: les bigues de fusta del sostre, els rectangles de les diferents parts del virginal, el mirall i el quadre de la dreta i, finalment, l' extrem superior de la taula situada en primer pla com una barrera, coberta d' un pesat tapís persa que arriba fins el terra. També l' enrajolat romboïdal és un homenatge a la geometria. El virginal i el violoncel, transversals al terra, representen una reminiscència de l' harmonia còsmica. Però al mateix temps la música està relacionada amb una funció terapèutica, com llegim a la inscripció que apareix a la tapa oberta del virginal: "MUSICA LAETITIAE COMES MEDICINA DOLORUM" ("La música es companya de l' alegria i el bàlsam contra el dolor."). Això remet a Pitàgores que, sembla ser, havia dit que les harmonies de la música podien relaxar els estats d'ànim, o sigui que tenien influencia en els afectes.
La relació entre amor i música es també un tema central en el quadre "La classe de música", encara que tot és moderat i distingit. El marc de l'acció té lloc en una habitació de l'alta burgesia. L'acció de l'escena es presenta a distancia, en el fons del quadre. Allà es troba el virginal i una dona jove, que toca l'estret teclat de l'instrument. L'espectador la veu d'esquenes, però en el mirall que penja sobre l'instrument es pot veure el seu rostre. El mirall ens delata un detall que la vista d'esquenes oculta: la dona mira cap al costat, cap a l'home jove elegant i distingit (la banda i la daga són signes de distinció que li confereixen un alt rang social).
