BARENBOIM "EL SO DE LA VIDA"

"El so de la vida"
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’abast, 409
Traducció: Joan Puntí
ISBN: 978-84-297-6137-5
Pàgines: 240 Preu: 19€

Edicions 62 treu la versió catalana de "El so de la vida", l'últim llibre del pianista i director d'orquestra Daniel Barenboim, un assaig sobre la música i la vida.

SCHOENBERG A BARCELONA

Autor: Arnold Schönberg
Títol: Naips
Tècnica: Aquarel·la, ploma i tinta xinesa sobre paper 16 naips solts, sense marc
Mides: 10,5 x 5,5 cm
Any: 1909© Belmont Music Publishers, Los Angeles

Arnold Schönberg davant dels seus quadres. Autoretrat blau, Autoretrat verd i Mirada Brentwood Park, Los Angeles, ca. 1948
© Arnold Schönberg Center, Viena

Arnold Schönberg.
Presa a Barcelona a la Baixada de Briz, 1931/32
© Arnold Schönberg Center, Viena

Arnold Schönberg al seu estudi
Brentwood Park, Los Angeles, ca. 1938
© Arnold Schönberg Center, Viena

La casa d'Arnold Schönberg a Barcelona (Baixada de Briz, 31)
© Arnold Schönberg Center, Viena

Autor: Arnold Schönberg
Títol: Autoretrat
Tècnica: Aquarel·la sobre paper
Mides: 29,2 x 23,4 cm - Any: 1935
© Belmont Music Publishers, Los Angeles

Autor: Arnold Schönberg
Títol: Moisès i Aaron
Manuscrit enquadernat, compost de 10 fulls / 20 pàgines
Mides: 35 x 27 cm / 35 x 54 cm
© Belmont Music Publishers, Los Angeles

Exposició de l'any 2006, a l'entresòl de la Pedrera "Schoenberg-Barcelona" sobre la relació del compositor Arnold Schoenberg amb la ciutat comtal. La mostra, organitzada per la Fundació Caixa Catalunya, va coincidir amb el 75è aniversari de l'estada del compositor austríac a la capital catalana. Tota una petita maravella, una gran troballa. Si ho voleu, podeu consultar el dossier

RETRAT MOZART

RETRATS FETS AMB XILOGRAFIA

Art de gravar la fusta o d'imprimir amb planxes de fusta gravades.

HISTORIA DE LA MÚSICA EN CÒMICS

Títol: Historia de la Música en còmics

Autor: Deyries, Bernard; Lemery, D; Sadler, M

Llengua: publicació: Castellana
Edició: Barcelona : Círculo de Lectores, S.A. , 1ª ed.
Publicació: 1985 pdf, 120 pàg.

Explica tots els períodes de la historia de la musica des de els seus inicis en la prehistòria passant per el romanticisme i arribant al període contemporani. Bon llibre de còmics, és amè, divertit i interessant. Que el gaudiu !

Ideal per conèixer de forma agradable la historia de la música.

DEBUSSY – POULENC

Sonates per a Violoncel i Piano

Jean-Guihen Queyras (violoncel) Alexandre Tharaud (piano)

Dos dels més brillants solistes francesos de la última generació, se centren en la música de cambra de dos il·lustres compatriotes seus, màxims exponents de la inquietud i la elegància de la música francesa en la primera meitat del segle XX. Refinament i bona música a les mans del tàndem extraordinari, Queyras-Tharaud.

1 CD Segell HARMONIA MUNDI Estil CLASIC Segle XX / Cambra

ANNER BYLSMA

El violoncel·lista holandès Anner Bylsma és un dels violoncel·listes barrocs més reconeguts del món, va néixer a la Haia el 1934. Estudià amb Carel Van Leeuwen Boomkamp el Conservatori de La Haia (Holanda), on va guanyar el premi a la excel·lència el 1957.
Va guanyar el primer premi del Concurs Pau Casals a Mèxic el 1959. I va ser primer violoncel de l’Orquestra del Concertgebouw a Amsterdam de 1962 a 1968, quan va començar la seva carrera com solista.
Realitza gires regularment al volant del món, i ha gravat per un munt de cases discogràfiques: Telefunken, Decca, Harmonia Mundi, Seon, RCA, Phillips, i EMI. També ha publicat un llibre sobre les Suites de Bach que porta per títol: “BACH, El Amo de la Esgrima".
Ha deixat sorprès més d’un per incloure dins el programa de concert estudis de Duport, que habitualment és treballen al conservatori. Quedes bocabadat amb la seva interpretació, és meravellosa, un estudi que te la categoria d’obra.

Duport estudi No. 8

Jean-Louis Duport (4 d’octubre de 1749 - 7 de setembre de 1819)
Alumne de Martin Berteau (1700-1771). És conegut sobre tot per els seus estudis per a violoncel: “21 estudis per a violoncel” i "Assaig sobre la digitació de violoncel i el comportament de l'arc (1806)”, un influent treball de la tècnica de violoncel i un dels primers mètodes que es coneixen. Una de les aportacions més interessants de la seva obra és la tècnica de digitació. Ens parla d’extensions, de dobles cordes, d’intervals, està totalment digitat i és possiblement el que posa les bases de la tècnica violoncel.lística del segle XIX.

CARICATURES COMPOSITORS

Espero que gaudiu d'aquests dibuixos tan ben realitzats, que he recollit d’aquí i d'allà. Jo, els trobo molt ben caracteritzats, són una petita meravella, oi?

A les etiquetes podeu descobrir el nom del compositor.

"La lliçó de música"

Pintor barroc holandès Jan Vermeer de Delft (1632-1675)

...

"Artista és el que fa visible allò invisible"
Semir Zeki (Beirut) Explora la relació entre neurones i art.
-¿Quina és la seva pintura predilecta?
-La lliçó de música, de Vermeer.
-¿Es pot sentir la música d'aquest quadre?
-Ha, ha... No. ¡Però com m'agradaria ser cinestèsic! Cinestèsic és qui té una anomalia cerebral per la qual cada color sona, té un so diferent, i cada so té forma i color. ¡Quina enveja!

...

A les obres de Vermeer la llum no és mai artificial, és normal i precisa com en la naturalesa. És aquest element el que dona la condició de "modernitat" a la pintura de Vermeer, el qual va superar amb el seu mètode les possibilitats artístiques s'admira la seva sensibilitat per l'autenticitat dels colors i els seus principis de composició que evitaven allò superficial. Vermeer va ser un innovador en els principis del disseny: preferència per les disposicions ben equilibrades de superfícies, ús d'un procediment amb que reduïa estructures complexes a uns pocs elements, la seva forma d'aplicar el color i el tractament de la llum que gairebé aconsegueixen els efectes de pintura a l' aire lliure i les ombres ja no són gradacions de gris, sinó d' una brillantor cromàtica.
"La lliçó de música", Vermeer accentua fortament els elements horitzontals, paral·lels al marc; en aquest cas: les bigues de fusta del sostre, els rectangles de les diferents parts del virginal, el mirall i el quadre de la dreta i, finalment, l' extrem superior de la taula situada en primer pla com una barrera, coberta d' un pesat tapís persa que arriba fins el terra. També l' enrajolat romboïdal és un homenatge a la geometria. El virginal i el violoncel, transversals al terra, representen una reminiscència de l' harmonia còsmica. Però al mateix temps la música està relacionada amb una funció terapèutica, com llegim a la inscripció que apareix a la tapa oberta del virginal: "MUSICA LAETITIAE COMES MEDICINA DOLORUM" ("La música es companya de l' alegria i el bàlsam contra el dolor."). Això remet a Pitàgores que, sembla ser, havia dit que les harmonies de la música podien relaxar els estats d'ànim, o sigui que tenien influencia en els afectes.
La relació entre amor i música es també un tema central en el quadre "La classe de música", encara que tot és moderat i distingit. El marc de l'acció té lloc en una habitació de l'alta burgesia. L'acció de l'escena es presenta a distancia, en el fons del quadre. Allà es troba el virginal i una dona jove, que toca l'estret teclat de l'instrument. L'espectador la veu d'esquenes, però en el mirall que penja sobre l'instrument es pot veure el seu rostre. El mirall ens delata un detall que la vista d'esquenes oculta: la dona mira cap al costat, cap a l'home jove elegant i distingit (la banda i la daga són signes de distinció que li confereixen un alt rang social).

CHEMA MADOZ

Fa temps que Chema Madoz, amb el seu treball obre espais insospitats, formes de gran força; i ens empeny a reflexions sense límits. Durant la seva trajectòria ens ha anat regalant amb una gran factoria de picades d'ullet. Aquí aquestes fotografies escollides, totes de l’àmbit musical.

RASTRELLI CELLO QUARTET

Piazzolla - Oblivion

Rastrelli Cello Quartet, es un quartet de violoncel·listes que abracen un espai de música bastant ampli, potser recorden a petita escala a "Die 12 Cellisten Der Berliner Philharmoniker" tocant peces que van des de el renaixement, passant por totes les èpoques, fins a una variada selecció del segle XX com -jazz, música de pel·lícules, compositors contemporanis, etc.
El nom no respon als integrants del grup o a un compositor, sinó a un famós arquitecte rus d’origen Italià del Segle XVIII, ja que 3 dels integrants que componen el conjunt son nascuts en Sant Petesburg, i volem rendir una espècie de tribut a les majestuoses construccions d’aquesta ciutat.
Es una agrupació relativament nova, formada el 2002. Tenen 4 discs gravats, l’últim, aquest de 2008 dedicat Íntegrament a A. Piazzolla.