Caricatura de Mozart realitzada per Jesús Martin.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
WOLFGANG AMADEUS MOZART
diumenge, 19 de setembre del 2010
ESMRS - ZUBIN MEHTA
PALABRAS DE ZUBIN MEHTA CON MOTIVO DE LA ENTREGA DE LOS “PREMIOS A LOS MEJORES ALUMNOS DE LA ESCUELA REINA SOFIA DEL CURSO 2009-10 Y PREMI0 YEHUDI MENUHIN A LA INTEGRACION DE LAS ARTES Y LA EDUCACION 2010”
Majestad, señores, señoras y “colegas”:
Estoy muy orgulloso de ustedes esta noche, de todos ustedes. Y espero verles a todos en mi orquestra, allá donde esté.
Quiero decirles una cosa: hoy se está buscando una nueva generación de músicos en todo el mundo y hay sitio para todos ustedes: cantando en el escenario, en las orquestas tocando música de cámara o como solistas. Hay sitio para todos ustedes.
Lo que les quiero pedir es: por favor usen su arte y su música para promover la buena voluntad en el mundo, porque la necesitamos más que tocar ante cualquier público del mundo. Esto es importante, porque necesitamos unir a la gente. Necesitamos vuestro espíritu: el de vuestro cuarteto de cuerda, el de vuestro canto, el de vuestro instrumento de viento, el que sea.
Necesitamos que inspiréis a este mundo, porque el mundo de hoy necesita mucha inspiración. Por eso espero que uséis vuestro talento para unir la gente. Para traer mensajes de paz, porque en todo el mundo hay gente que no quiere vivir unida.
No pueden imaginar, señoras y señores, el poder de la música en el mundo lo experimentamos en pocas ocasiones. Tocamos cientos de conciertos y óperas, pero debemos experimentar el poder de nuestra música en la gente y debemos usarlo. No debemos limitarnos a tocar el concierto de Paganini o Wieniawski e irnos a casa con el dinero. Esto no es lo importante. Debemos usar nuestro talento, eso es lo que os pido.
Por favor recordar esto, con vuestros diplomas, con las distinciones que habéis recibido hoy. Os felicito a cada uno de vosotros, y quiero felicitar a Paloma O`Shea por lo que ha hecho por esta escuela y este país. Ha formado a embajadores que recorrerán el mundo llevando su mensaje.
“Bravo” y muchas gracias.
Madrid-El Pardo, 18 de junio de 2010
dijous, 26 d’agost del 2010
QUARTET CASALS
Moltes vegades s’ha dit que la música clàssica resideix en el principi de la variació. Però quan trobem aquesta idea de permanent transformació del material sonor en les partitures d’aquests tres eminents compositors hongaresos del segle XX, les sensacions que provoca podem ser molt diferents. Aquesta és l’idea de la metamorfosis tan volguda per Bartók i els seus successors.
El Quartet Casals ha gravat el seu primer disc íntegrament hongarès amb unes peces mestres del segle XX. El quartet número 4 de Béla Bartók, el primer quartet de Ligeti "Metamorfosis nocturnes" i els 12 Microludis de György Kurtág. Grabació que es va realitzar a l’estudi Teldex de Berlin els dies 24,25 i 26 de setembre del 2009 i que sortirà a la venda a final d’agost de 2010.
Ha gaudir d'aquest nou disc editat per Harmonia Mundi, que és tota una joia musical.
divendres, 6 d’agost del 2010
FERNANDO ARGENTA
Entrar a les alcoves de tretze grans genis de la música clàssica és el que proposa el popular divulgador musical Fernando Argenta en el seu llibre “Els clàssics també pequen”, amb el qual pretén apropar a homes fora del comú al comú dels mortals.
Queda així al descobert la vida íntima d’Antonio Vivaldi, Johann Sebastian Bach, Franz Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven, Franz Schubert, Franz Liszt, Richard Wagner, Giuseppe Verdi, Johannes Brahms, Piotr Ilitx Txaikovski, Giacomo Puccini i Claude Debussy.
Amb molt d’humor, no exempt de rigor, Argenta compte en el seu llibre, editat per Plaza i Janés, com van passar la seva infantesa, com vivien, quines eren les seves fonts d’inspiració, les seves manies, els seus secrets més o menys inconfessables i com van morir.
Però no es tracta, segons l’autor, d’airejar els draps bruts d’aquests grans compositors, sinó de conèixer millor i veure com les seves vivències van influir en la seva música.
“Moltes vegades es coneix millor a les persones pels seus defectes que per les seves virtuts, i es pot aprofundir més en el seu pensament i en la seva ànima a través d’ells”, reflexiona en una entrevista amb Efe el creador i presentador de programes tan icònics com “Clàssics Populars”, que va estar 32 anys a RNE, o com “El Conciertazo”, 9 anys a TVE.
Però, sigui com sigui, en les poc més de cinc-centes pàgines del llibre, no es pretén “jutjar, condemnar o absoldre a ningú”, diu Argenta (Madrid, 1945), autor també dels llibres “Clàssics Populars" i "El Conciertazo", ara va a escriure” Petita història de la música per Espasa.
A la vida d’alguns grans músics, igual a la de la majoria de les persones, hi ha “moments de grandesa i de misèria”.
“Conèixer aquestes debilitats, supòsits errors, el seu mal caràcter o el que sigui” no ha d’alterar l’admiració o amor que cadascú tingui per l’obra dels grans genis de la música, considera Argenta.
En aquest sentit, si hi ha algú especialment afortunat, aquest va ser Bach (1685-1750), el pecat, si va tenir algun, va ser el seu orgull. Tant la seva primera dona, la seva cosina Maria Barbara, com la segona, Ana Magdalena, amb qui es va casar després d’enviudar, van ser modèliques.
El mateix li va passar a Verdi (1813-1901) amb el seu primer amor i dona, Margherita Barezzi, que va morir molt jove, i amb el seu segon i gran amor, Giuseppina Streponi, que li idolatrar.
Maria de Flavigny, mare dels fills del seductor Liszt, Minna Planner, la primera dona de Wagner, que va estar al seu costat en els temps difícils, i Elvira Bonturi-Gemignani, la dona del faldiller Puccini, entren en la categoria de “sofertes “companyes.
Molt diferents són la “Amada Immortal” del difícil Beethoven (1770-1827), que sentia debilitat per les prostitutes, Clara, la dona de Robert Schumann i amor platònic de Brahms (1833-1897), un altre solter empedreït, i Nadejda von Meck , suport fonamental per a Txaikovski, que va patir enormement per la seva homosexualitat.
Alguna cosa especial, i no sempre bo, segons Argenta, havia de tenir Debussy (1862-1918) perquè dues dones es volguessin suïcidar en ser abandonades per ell: Gaby i Lily Texier.
Tot un repte per llegir aquest estiu, que gaudiu de les vacances.
Queda així al descobert la vida íntima d’Antonio Vivaldi, Johann Sebastian Bach, Franz Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven, Franz Schubert, Franz Liszt, Richard Wagner, Giuseppe Verdi, Johannes Brahms, Piotr Ilitx Txaikovski, Giacomo Puccini i Claude Debussy.
Amb molt d’humor, no exempt de rigor, Argenta compte en el seu llibre, editat per Plaza i Janés, com van passar la seva infantesa, com vivien, quines eren les seves fonts d’inspiració, les seves manies, els seus secrets més o menys inconfessables i com van morir.
Però no es tracta, segons l’autor, d’airejar els draps bruts d’aquests grans compositors, sinó de conèixer millor i veure com les seves vivències van influir en la seva música.
“Moltes vegades es coneix millor a les persones pels seus defectes que per les seves virtuts, i es pot aprofundir més en el seu pensament i en la seva ànima a través d’ells”, reflexiona en una entrevista amb Efe el creador i presentador de programes tan icònics com “Clàssics Populars”, que va estar 32 anys a RNE, o com “El Conciertazo”, 9 anys a TVE.
Però, sigui com sigui, en les poc més de cinc-centes pàgines del llibre, no es pretén “jutjar, condemnar o absoldre a ningú”, diu Argenta (Madrid, 1945), autor també dels llibres “Clàssics Populars" i "El Conciertazo", ara va a escriure” Petita història de la música per Espasa.
A la vida d’alguns grans músics, igual a la de la majoria de les persones, hi ha “moments de grandesa i de misèria”.
“Conèixer aquestes debilitats, supòsits errors, el seu mal caràcter o el que sigui” no ha d’alterar l’admiració o amor que cadascú tingui per l’obra dels grans genis de la música, considera Argenta.
En aquest sentit, si hi ha algú especialment afortunat, aquest va ser Bach (1685-1750), el pecat, si va tenir algun, va ser el seu orgull. Tant la seva primera dona, la seva cosina Maria Barbara, com la segona, Ana Magdalena, amb qui es va casar després d’enviudar, van ser modèliques.
El mateix li va passar a Verdi (1813-1901) amb el seu primer amor i dona, Margherita Barezzi, que va morir molt jove, i amb el seu segon i gran amor, Giuseppina Streponi, que li idolatrar.
Maria de Flavigny, mare dels fills del seductor Liszt, Minna Planner, la primera dona de Wagner, que va estar al seu costat en els temps difícils, i Elvira Bonturi-Gemignani, la dona del faldiller Puccini, entren en la categoria de “sofertes “companyes.
Molt diferents són la “Amada Immortal” del difícil Beethoven (1770-1827), que sentia debilitat per les prostitutes, Clara, la dona de Robert Schumann i amor platònic de Brahms (1833-1897), un altre solter empedreït, i Nadejda von Meck , suport fonamental per a Txaikovski, que va patir enormement per la seva homosexualitat.
Alguna cosa especial, i no sempre bo, segons Argenta, havia de tenir Debussy (1862-1918) perquè dues dones es volguessin suïcidar en ser abandonades per ell: Gaby i Lily Texier.
Tot un repte per llegir aquest estiu, que gaudiu de les vacances.
dijous, 22 de juliol del 2010
HANDEL- HALVORSEN
Julia Fischer i Daniel Müller Schott
Wells i Tracey Cunningham
Johan Halvorsen (1864-1935)
Georg Frideric Handel (1685-1759)
Passacaglia per a violi I violoncel de la Suite per a clave nº 7 HWV 432 en sol menor
Durant els segles XVI i XVII la difusió per Europa Occidental de les danses espanyoles de similar caràcter, ritme lent, solemnes, basades íntegrament en una sola melodia que és repetia constantment, s’ha anomenaven Chacona i Pasacalle, la primera va tenir gran èxit a França, de tal manera que els grans compositors franceses la van adoptar i l’anomenaren Chaconne. Pasacalle fou adoptada per els italians, amb nom de Passacaglia. Els compositors van mantenir la essència de les seves melodies, però en cada repetició variaven l’acompanyament, desplaçant la frase melòdica a altres registres, diferents tonalitats. Haendel, profundament influenciat por l’estil italià va fer servir la melodia de la Passacaglia per composar una de las parts de la Suite per a clave nº 7 en Sol menor, que aquí podeu escoltar en una versió de duo para violí i violoncel. Es una proposta interessant que permet apreciar les possibilitats tímbriques i tècniques de cada instrument.
dissabte, 3 de juliol del 2010
dilluns, 14 de juny del 2010
ORQUESTA DE CÁMARA SONY
Lunes, 14 de junio de 2010
20:15 Concierto Cátedra Sony
Sala Iturbi del Palau de la Música i Congresos, Valencia
Ciclo: Gira Orquesta de Cámara Sony. Director Gilbert Varga
Miércoles, 16 de junio de 2010
19:30 Concierto Santo Domingo de la Calzada
Escuela de Caminos de la Universidad de Castilla-La Mancha
Paraninfo de la Universidad de Castilla-La Mancha
Ciclo: Gira Orquesta de Cámara Sony. Director Gilbert Varga
Jueves, 17 de junio de 2010
19:00 Acto y Concierto de Clausura del Curso Académico 2009-2010
de la Escuela Superior de Música Reina Sofía
Patio de los Borbones, Palacio Real de El Pardo
Ciclo: Gira Orquesta de Cámara Sony. Director Gilbert Varga
Viernes, 18 de junio de 2010
19:30 Concierto Cátedra "la Caixa"
Sala Sinfónica, Auditorio Nacional de Música.
Ciclo: Gira Orquesta de Cámara Sony. Director Gilbert Varga
Sábado, 19 de junio de 2010
12:00 Concierto para Familias Fundación Banco Santander
Auditorio El Solaruco Ciudad Financiera
Grupo Santander, Boadilla del Monte, Madrid
Ciclo: Gira Orquesta de Cámara Sony. Director Gilbert Varga
20:15 Concierto Cátedra Sony
Sala Iturbi del Palau de la Música i Congresos, Valencia
Ciclo: Gira Orquesta de Cámara Sony. Director Gilbert Varga
Miércoles, 16 de junio de 2010
19:30 Concierto Santo Domingo de la Calzada
Escuela de Caminos de la Universidad de Castilla-La Mancha
Paraninfo de la Universidad de Castilla-La Mancha
Ciclo: Gira Orquesta de Cámara Sony. Director Gilbert Varga
Jueves, 17 de junio de 2010
19:00 Acto y Concierto de Clausura del Curso Académico 2009-2010
de la Escuela Superior de Música Reina Sofía
Patio de los Borbones, Palacio Real de El Pardo
Ciclo: Gira Orquesta de Cámara Sony. Director Gilbert Varga
Viernes, 18 de junio de 2010
19:30 Concierto Cátedra "la Caixa"
Sala Sinfónica, Auditorio Nacional de Música.
Ciclo: Gira Orquesta de Cámara Sony. Director Gilbert Varga
Sábado, 19 de junio de 2010
12:00 Concierto para Familias Fundación Banco Santander
Auditorio El Solaruco Ciudad Financiera
Grupo Santander, Boadilla del Monte, Madrid
Ciclo: Gira Orquesta de Cámara Sony. Director Gilbert Varga
I PARTE
Juan Crisóstomo de Arriaga (1806-1826)
Obertura de los esclavos felices (10 min.)
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Concierto para clarinete y orquesta en la mayor, KV 622
I. Allegro
II. Adagio
III. Rondo (allegro) (30 min.)
Tommaso Lonquich clarinete
II PARTE
Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847)
Concierto para piano y orquesta núm. 2 en re menor, op. 40
I. Allegro appassionato
II. Adagio - Molto sostenuto
III. Finale - Presto scherzando (21 min.)
David Kadouch piano
Zoltán Kodály (1882-1967)
Danzas de Galanta (16 min.)
I. Lento-maestoso
II. Allegretto moderato
III. Allegro con moto, grazioso
IV. Allegro
V. Allegro vivace
La Orquesta de Cámara Sony de la Escuela Superior de Música Reina Sofía fue creada en 1993 y ha sido dirigida por Zubin Metha, Leon Fleisher, James Judd, Lorin Maazel, Enrique García Asensio, José Luis García Asensio, Yehudi Menuhin, Víctor Pablo, Támas Vásáry, Péter Csaba, Maximiano Valdés, Luciano Berio, Jesús López Cobos, Jordi Savall, Miguel Ángel Gómez Martínez, Stefan Lano, Hansjörg Schellenberger, Juanjo Mena, Sir Colin Davis y Vladimir Ashkenazy. Antoni Ros Marbà es su director titular. La orquesta se ha presentado con gran éxito de público y crítica en las principales salas de España: Auditorio Nacional de Música, Teatro Real de Madrid, Teatro del Liceo de Barcelona, Palacio de la Música de Valencia y Palau de la Música Catalana, entre otras, y en algunas de Europa, como la Academia Santa Cecilia de Roma. Asimismo, ha realizado giras de conciertos en Portugal y Francia. Por otra parte, cuenta con numerosas grabaciones entre las que destacan las realizadas para Sony España, Radio Clásica de Radio Nacional de España, Televisión Española y la revista italiana Amadeus.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
