"La Música que haurien de descobrir, dir, elaborar, donar i assimilar els nostres infants és la que es genera en la pròpia persona, en el propi individu; és la que esdevé testimoni viu i compartit de les vivències més íntimes i personals de cadascú, i és la que defineix amb més propietat el magma vivent de cada esperit. La música neix en aquesta realitat interior, esdevé ràpidament capacitat creadora i ha de perseverar en tot allò que l'home mateix ha anat ordenant, disposant, organitzant, codificant i afaiçonant per tal de fer possible i cada vegada més perfecte i idoni el seu doble camí de sortida: per una banda el camí d'afirmació de la seva pròpia essència, i per l'altra, el camí que fa possible la comunicació més genuïna. I encara són masa paraules. La Música em sembla que és quelcom més simple, més planer, però més profund: no hauria de ser altra cosa sinó la capacitat de sentir i de comunicar, de donar i de rebre els detalls més simples i els més sublims de l'ànima de les persones i de l'ànima dels pobles. Perquè l'ànima individual i col·lectiva necessita la Música com la vida conceptual necessita la paraula."
(Ponència feta al Ir.Congrés Català de la Música. Barcelona, 1994)
Joaquim Maideu (Ripoll, 1938 - Vic, 1996)
