El cello de Vivaldi Un dels instruments privilegiats per Antonio Vivaldi (Venècia, 1678 - Viena, 1741) va ser el cello, ja que tenia la possibilitat de “desdoblar-se”: és a dir, podia ser al mateix temps un instrument dotat d’una veu tenor o bé representar la part del baix en el conjunt orquestral.
El seu to és ric i sonor, i les seves cordes altes tenen una qualitat melòdica inconfusible. El cello s’adapta perfectament tant a la intimitat d’un quartet de cordes com a una orquestra.
El conjunt de l’obra per a cello de Vivaldi l’ubica com el més important compositor a l’atorgar a l’instrument jerarquia solista, com anys més tard ho farien Leonardo Leo (1694-1744) i Niccolò Popora (1686-1768). Sembla que són el punt de partida de la literatura italiana de concerts per a violoncel en la primera meitat del segle XVIII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada