dimecres, 7 d’octubre del 2009

PAU CASALS I L'EXILI


La Fundació Pau Casals inaugurà dimarts 6 d'octubre, al Palau Moja de Barcelona l'exposició Pau Casals i l'exili (1939-1973), on es podran veure per primera vegada nombroses fotografies i documentació històrica inèdita, com la correspondència del músic amb els refugiats, intel·lectuals i polítics de l'exili. La mostra vol destacar els aspectes menys coneguts del músic del Vendrell, com les llistes amb les donacions econòmiques que Casals feia a un gran nombre de refugiats, i permetrà al públic català conèixer l'abast del compromís del violoncelista amb el poble català. En aquest sentit Casals creia que 'hi ha coses més importants que la música'. La documentació prové bàsicament dels arxius de la vídua del músic, que va entregar recentment a la Fundació Pau Casals, i permetrà que els catalans coneguin el compromís del músic amb l'exili.

L’exposició va ser inaugurada al Museu Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell) l’octubre de 2007, i des d'aleshores ha visitat diversos indrets: l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, La Médiathèque de Prada de Conflent i el Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Una versió més reduïda de l'exposició ha estat itinerant per Espanya durant el 2009 (Centre Cultural Blanquerna de Madrid i Granada) i a Puerto Rico, on ha estat exposada a la Universitat de Puerto Rico, als recintes de Río Piedras i a Mayagüez

dissabte, 3 d’octubre del 2009

QUARTET CASALS

JOSEPH HAYDN 1732-1809
QUARTETS DE CORDA OPUS 33
enginy i sentit de l’humor

Haydn es considerat el pare del quartet de corda, no tan sols per la quantitat de quartets que va compondre (mes de 60), sinó perquè va fixar les bases del gènere: obres en quatre moviments (ràpid, lent, minuet i ràpid) i utilització de recursos molt variats a partir de la investigació que va anar fent sobre les possibilitats dels instruments per treure’n el màxim partit. Els sis quartets de Haydn que conformen l’opus 33 van ser compostos l’any 1781, ben be deu anys desprès de l’anterior sèrie de quartets que havia publicat. A diferencia dels anteriors, en aquests quartets hi ha molta mes presencia de la musica popular, respiren un caràcter mes lleuger i son de dimensions mes reduïdes. L’ampul·lositat i la seriositat que havien caracteritzat els anteriors –condicions fins i tot necessàries per dignificar un gènere emergent– en aquesta ocasió queden de banda. L’impacta que van tenir aquests quartets va ser impressionant: no solament se’n van vendre centenars de copies en poc temps, sinó que la seva difusió arreu d’Europa va ser una realitat. Es van editar amb pocs mesos de diferencia a Viena i a Paris, i Haydn mateix els va vendre per subscripció amb una frase publicitària que deia: “Aquests quartets son d’un gènere completament nou.” Son coneguts amb diferents noms: els “Quartets Russos”, ja que van ser dedicats al Gran Duc de Rússia que mes endavant seria el tsar Pau de Rússia; els “Quartets Scherzi”, per la particular denominació de scherzo que reben els tercers moviments, els minuets, de cadascun d’ells; o els “Quartets de les Donzelles”, en referència al gravat que apareixia a la portada de l’edició austríaca.


Quartet Casals - Haydn, quartet op.33 n.2 - Málaga, estiu de 2009

dijous, 1 d’octubre del 2009

CELLOART

Tessa Gordon - CAPTION: CELLO, 1999

diumenge, 27 de setembre del 2009

CELLO - LEGO

Nathan Sawaya artista famós per les seves creacions amb LEGO, ens exposa pas a pas en aquest vídeo la seva última creació: un espectacular violoncel en aparença totalment funcional, i de mida real, tot i que no sabem quin so té.

divendres, 11 de setembre del 2009

11 DE SETEMBRE


TRIO KANDISNKY


TRIO KANDISNKY
Corrado Bolsi, violí
Amparo Lacruz, violoncel
Emili Brugalla, piano

En la generació de Lachenmann, Ferneyhough, i fins i tot Dutilleux, Guinjoan ofereix un perfil especial, perquè aporta un llenguatge que, sense renunciar a mitjans tradicionals (per bé que sempre renovats), estableix una recerca en profunditat tot explorant àmbits del sistema musical amb un tractament ple de fantasia i vitalitat. La música de cambra, per a solistes o petits grups, és un camp en el qual la recerca del color i la màgia del so adquireixen un relleu i una especial transparència en l’obra de Guinjoan, un eloqüent generador de tímbrica. Ho demostra aquest compacte que inclou el Passim trio i tres peces amb els duos que la formació possibilita Retaule, Aniversari i Duo, i un parell de solos Jondo, per a piano, i Elegía per a violoncel .

dissabte, 5 de setembre del 2009

MADRID

“En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca”.
Miquel Martí i Pol